L’hàbit cardenalici

Els dos darrers casos que em venen al cap han sorgit de les arques del Consell de Mallorca. La primera, ja fa temps, per la subvenció que aquesta institució va atorgar a una empresa de comunicació molt potent, perquè pogués celebrar a l’illa una festa entorn d’un programa musical conegut com Los cuarenta principales. Aquí es pot fer qualsevol cosa en nom de turisme sostenible o per reforçar el turisme cultural –amb el malentès que ara tot és cultural. El turisme és un denominador comú que tot ho fa trinquis, però això és només una opinió. Moltes altres persones consideren aquests eventos necessaris per obtenir les meravelles promeses en els seus enunciats. La qüestió és que, com que sempre s’hi han invertit quantitats de l’erari públic, dubtar de la bondat d’aquestes mesures pot convertir-te en un enemic del poble.

Més recentment també s’han mogut divergències entorn del sentit –turisme, etc.- que pugui tenir subvencionar el RCD Mallorca amb tres milions d’euros. Per a una part important de l’afició no només és una decisió necessària sinó que és insuficient. Per què? Pensin que l’equip juga en un estadi propietat de l’Ajuntament, construït amb doblers de tothom, sense rebre a canvi més que unes quantres entrades de llotja –supòs. Sense aquesta aportació, el club s’hauria hagut d’arruïnar mirant de rehabilitar el Lluís Sitjar. Però els mallorquinistes encara demanen més, al·legant que altres clubs reben subvencions més substancioses. Ara potser caldria preguntar-se quins vessants de la vida cultural o científica estan encallats en una manca desesperant d’ajuts econòmics que podrien suposar uns beneficis per a tota la societat. Però la resposta no presenta dubtes: el RCD Mallorca mou més gent que la ciència –aparentment, és clar.