Rosa Planas07/08/22 3:59
TW
0

Parlar d’un autor tan prolífic i tan recurrent com H. G. Wells no sol esser motiu de la crítica literària actual. Per què? Perquè es tracta d’una icona celebrada i fins a cert punt arxivada en el memorial de les obres respectables però poc llegides. L’obra ingent d’aquest autor anglès, nascut en la classe baixa d’una societat classista i poc procliu a les interferències, feren d’ell un ésser especialment crític. La literatura i el socialisme es barrejaren en un esperit original, intel·ligent i creador. Aquestes condicions proclamen l’interès intrínsec de l’obra de Wells. En català escassegen les traduccions i sempre giren entorn de les obres més conegudes: la guerra dels mons o la màquina del temps. Per aquest motiu és especialment benvinguda la traducció de la pollencina Teresa Bauzà Bosch, que ha presentat una selecció de narracions breus realment excepcional (El País dels cecs i altres narracions, Quid pro Quo, 2022). A banda de la que dona títol al llibre, la resta de relats són inèdits i veuen la llum per primera vegada en català. Es tracta de peces mestres, de petit format, on trobam les preocupacions científiques i morals d’un autor realment original.

Wells va viure una època convulsa en el sentit que les conquestes científiques, sovint experimentades en la pròpia pell de la humanitat, anaven reconduint les idees vers teories cada vegada més escèptiques. En el canvi de segle, del XIX al XX, la humanitat va patir una de les crisis més intenses que han existit al llarg de la història. La transformació de les ciutats, el canvi que implicà la tècnica abocada a fer del món un laboratori continu, són només algunes de les idees que trobam en aquesta literatura de fantasia científica, que no és tan fantàstica com premonitòria. La profecia científica té en Wells el seu màxim exponent, i una de les veus més autoritzades tot i que els marcs referencials ja siguin d’una altra època. La profecia, no sempre escatològica, duu a pensar en la fi del món (guerra dels mons) on la possibilitat d’un canvi tan radical com traumàtic és una certesa que s’aproxima amb determinats signes. Temes com la immortalitat de l’individu, la joventut conservada inalterable fins al final dels dies, la transmigració de les ànimes o l’intercanvi de cossos, són alguns dels arguments d’aquest recull de contes extrems que l’autor presenta amb una naturalitat sorprenent. Temes com la intrusió de les drogues en la vida quotidiana i el canvi que suposen en la personalitat de qui les utilitza és d’una importància crucial per reprendre el conflicte fins avui no resolt entre les substàncies i l’organisme humà. Wells apunta: la droga és una porta oberta a la bogeria.

Intuïm que aquesta meravellosa obra, produïda i traduïda a Mallorca, marcarà un nou viarany en les produccions literàries més cultes i també més inquietants, entre uns lectors cada vegada més exigents i que no es deixen sorprendre per mistificacions banals.