Comença la temporada dels malanats sopars d’estiu. Quina mania! La gent vol mostrar ca seva i vol mostrar, també, les seves amistats: des dels rics i poderosos fins als raros i més pelats que un jonc com un servidor. Per això m’entra com a mala llet quan hi som, me moc entre el ‘no havia d’haver vengut’ i el ‘no puc fer un lleig als meus amics’. Menú: Salmorejo, rissotto de tòfona, albergínies farcides de vegetals perfumats al romaní... I sempre m’asseuen a la pitjor taula, tots desconeguts, la meitat forans i estrangers, amb l’excusa de que servidor pot treure diversos registres per fer cas a tothom. Cas? Cas a quí? A aquella parella d’alemanys rics, discrets i llegits que ja se pensen saber que som els mallorquins perquè ho han llegit a la traducció alemanya de Queridos mallorquines. Els explic que descendim de catalans i que el rei En Jaume va fer una mortaldat amb els moros, mallorquins, que hi va trobar per aquí, i que n’hi ha que reclamen la part de moro que ens pertoca. No entenen això: algú vol ser moro? Vaja quina raresa, diuen, els presentaré Antoni Bennàsser que és al sopar i els ho explicarà millor.
No hi pot faltar el conspiranoic que amb tota naturalitat ens explica que moltes empreses grans, quasi tots els governs i molts partits polítics han caigut en braços del marxisme cultural, que és com s’està duent a terme la destrucció del món lliure infiltrat pel feminisme, els LGTBI, l’ecologisme, l’ateisme, el multiculturalisme, la responsabilitat social empresarial... tots aquests ismes rosseguen i rovellen la societat actual. I que ara llegeix La vuelta del comunismo de Federico Jiménez Losantos. Li dic que ara estic repassant L’origen de la família, de la propietat privada i de l’Estat de Friedrich Engels, el company de Karl Marx, i que torn a albirar el triomf del proletariat, com ell mateix, el conspiranoic, ens explica.
Una morena de cabell molt curt i accent francès però amb molt bon espanyol intenta desviar-nos de la discussió marxistoide i ens explica que el secret del benestar està en el mindfulness, que d’ençà que en fa la seva vida ha canviat completament: té el so més profund, està més descansada i li ha donat un giro a la perspectiva i la visió de la vida; i que ho fa on line, no va a cap oficina, a través d’un programa: Calm. Això, li dic, no és més que aprofitar-se de l’augment de l’ansietat, l’angoixa i la solitud i convertir les teràpies presencials en un roda de fer diners per Internet i que no és més que una eina pel control i la pacificació social, una espiritualitat controlada pel sistema capitalista. Vaja! «I vostè?» me demana. «En què m’entretenc? Jo? Idò naveg pel Facebook dels coneguts que s’han mort i encara tenen el portal obert, a veure si algú des de l’altra món hi penja algun post!».
I m’aixec de la taula sense dir res més per anar a pixar. Als lavabos no trob l’interruptor i punyint, punyint li apag al llum i tanc dins el water a un home tot vestit de negre, al qual deman perdó, i que després veuré damunt un petit escenari tocant a la tiorba peces de Purcell i Dowland. Surt del pixador de les dones una metgessa, molt coneguda, tota vestida de vermell, rossa ella, la segueixo i s’asseu devora el seus nóvio nou, un hereu d’una fàbrica de sabates que ja no existeix. Parla pel telèfon mòbil de les meravelles que fa la seva nova Thermomix. Ja no torn a la taula i aixecant les celles li faig una senya als amfitrions tots fent-los a saber que he acomplert el seu encàrrec, poc se poden imaginar que m’he barallat amb tots els de la meva taula. Cerc Léo Ferré a l’Spotify, Avec le temps, ‘amb el temps tot desapareix, oblidam els rostres, oblidam les veus d’aquelles que estimàrem i que cercàvem davall la pluja’. Fa molts dies que no plou.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.