Una veu potent

Això és el que ens passa als catalans de Mallorca i de tot arreu: vivim empresonats després d’haver-nos apallissat i d’haver-nos robat els escaldums i les botifarres. Per això volem una veu potent i única? Què aconseguirem amb aquesta veu cridanera secularment esclavitzada? Enxarparem un càncer de gargamella. O de llengua, que ja el tenim ben avançat. Això serà tot el que aconseguirem cridant amb una veu única i potent. Calen altres estratègies, menys renoueres i més efectives. Ens cal fer i callar. Anar al gra. Sense ser un poble lliure no serem mai independents, i sense independents no serem mai un poble digne. Que ens tornin tot el que se n’han dut, material i espiritualment, el patrimoni, les tradicions i la cultura. Que ens tornin els bous de Costitx, per exemple. Que ens tornin la bellesa del nostre paisatge, la netedat de l’aire, els nostres costums cultes i refinats. Que ens tornin la nostra petita grandesa de la nostra història, del nostre passat, i tota la il·lusió del nostre futur.

Als lladres no se’ls persegueix a crits, sinó amb fermesa d’esperit i intel·ligència. I amb actes, més que amb lleis i decrets fets a la seva mida i en contra nostra. Contra els criminals no s’hi valen parlaments ni trobades diplomàtiques en veu alta. Rescabalaments i redempcions. Basta de miratges i tramoies. És clar que volem una veu potent i ferma!