Memòria i futur

Si ens prenem la molèstia de llegir el text legal, trobarem molta coherència i ànims d’avançar com a país superant les ferides de la dictadura com s’ha de fer, enfrontant-les i posant-les-hi remei: Condemna expressa del règim dictatorial, il·legalitat dels seus tribunals polítics i anul·lació de les seves sentències. Prohibició d’entitats que exaltin el règim, eliminació de títols nobiliaris concedits pel franquisme, un règim sancionador per actes contraris a la Memòria Democràtica, equiparant-nos amb la normalitat europea enfront del nazisme o el feixisme, inclusió de la memòria en l’àmbit educatiu. Qui es podria posicionar o votar en contra d’una llei com aquesta? A banda de l’extrema dreta franquista, que té 52 escons, vull dir.

Per descomptat, una dreta fundada per ministres franquistes que davant la seva incapacitat per desvincular-se dels seus orígens tenebrosos, no li queda altra que cridar ‘ETA’, amb l’excusa de què la llei s’aprova amb els vots de Bildu. El PP fa vergonya per molts motius, pel seu finançament il·legal o la trama de les clavegueres de l’estat impulsada pels seus ministres, però la instrumentalització barroera i oportunista dels assassinats pel terrorisme és difícil de superar. Si no tenen respecte per les víctimes del terrorisme, tampoc podem esperar que el tinguin per les del franquisme.

I per no desentonar, també ha comparegut l’expresident Felipe González a defensar que aquesta llei no fa falta i que la Transició ja va deixar tot arreglat. S’ha de tenir la cara ben dura per parlar en contra d’una llei que impulsa l’exhumació de desenes de milers de compatriotes assassinats, molts d’ells del seu propi partit. González va tenir 15 anys en 4 legislatures per fer aquesta feina, i no va voler fer-la perquè deixar aquestes qüestions enterrades va formar part dels acords de l’any 78. Pocs principis li queden a aquest home per trair. En definitiva, a vegades basta veure qui parla en contra d’algunes coses per saber que són encertades.

Necessitem aquesta llei, entre altres motius per consolidar les bases d’una societat democràtica alliberada del llastre franquista, que conegui i valori el seu passat de lluita per les llibertats i els drets. Una societat a on un criminal de guerra com Queipo de Llano no estigui enterrat a una catedral, i a on n’Emili Darder no continuï condemnat per rebel·lió. I aquest no ha de ser el final del camí, s’han de donar més passes sabent que la feina que s’inverteix en Memòria és una feina que repercuteix directament en el futur. La Memòria Democràtica és un dels ingredients primordials d’una societat sana, respectuosa amb els Drets Humans, que ha enfrontat els seus moments més foscs i ha sortit reforçada. El futur de la nostra societat passa per la Memòria Democràtica.