Jardins d’altri estiuencs

Per això, el millor és saber sedassar els records i fer com Cecília Gato Fernández: «Som depressiva però no trista, ús el petit escut de l’humor». Com T. Zizec: «L’ única relació sexual exitosa succeeix quan les fantasies dels dos es superposen. Si un home té fantasies amb que fa l’amor damunt una bicicleta o la dona vol ser penetrada per un semental, el que realment està passant és que un cavall va en bicicleta». L’amor té molts de caires, un: «Ella és com el far que fa voltes, l’obscuritat total alternant amb una brillantor enlluernadora (Henry James), o un altre: «Teta que la mano no cubre, no es teta, sino ubre», com ens recorda la saviesa popular.

Ja que hi som, amb les parts del cos: «Siempre fue la lengua compañera del Imperio». Ara resulta que Nebrija no ho deia per l’espanyol sinó pel llatí. Sempre ho veuràs! Però hem de ser conscients que les dues obres culminals de la literatura castellana estan protagonitzades una per un vell xiflat i l’altre per una puta vella, hi podem afegir Don Juan Tenorio, un acossador de mitjana edat. Quan s’és tan reduccionista Porgy & Bess (on s’hi canta Summertime: «És l’estiu i la vida és fàcil...») és una història d’amor entre un coix i una al·lota guapa assocats per un macarra guapetó i un traficant de drogues.
Tenia raó Albert Camus: «Sempre ens enganam dues vegades respecte a les persones que estimam: primer al seu favor i desprès en contra seva». Però és que «en matèria de sentiments, tots som autodidactes», segons Manuel Neila. També és ben cert que «a las relaciones tormentosas debería partirlas un rayo» (Carmen Canet). Malgrat tot, les petjades sentimentals són males d’oblidar: «Los fets d’amor no puc metre en oblit; / ab qui els hagué, en el lloc, no em cau d’esment» (Ausiàs March). N’hi ha però que ho són més, difícil d’oblidar, vull dir: «No hi ha nostàlgia pitjor / que enyorar / el que mai va succeir», canta Joaquín Sabina.

Deia Joan Fuster: «Si en aquest món hi ha quelcom intrínsecament malvat és, sens dubte, l’Estat» i per reblir el clau, diuen que John Maynard Keynes definia el capitalisme com el sistema que es basava en «la convicció de que els homes més malvats cometen els actes més malvats per al bé de tothom». Pot ser que, com la democràcia, sigui el pitjor sistema de govern que s’ha inventat, a excepció de tots els demés. Nogensmenys, «el contrari de la por no és el coratge sinó la solidaritat», segons Bernat Castany. Malgrat n’hi ha que són poc empàtics: «Yo no quiero hacer lo correcto / pa esta puta mierda ya no tengo tiempo» (C. Tangana). Una altra cantant el contradiu: «El meu objectiu és ser de cada vegada més honesta» (Luz Casal). Tanmateix, torna a dir Joan Fuster: «Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a sí mateix». Els deman excuses per embafar-los amb aquests jardins estiuencs però «la meva missió és matar el temps i la d’aqueix és matar-me a mi. Se està molt còmode entre assassins» (Emil Cioran).