Pere FullanaPalma17/07/22 3:59
TW
3

Hi ha moltes maneres de tenir por. Fa por conèixer la veritat, però en fa també viure en la foscor i no arribar a saber d’on ve el mal temps. Però no hem vingut avui aquí amb la intenció de dir-vos lo malament que estan les coses aquí, a ras de terra, com cantava els anys setanta un conegut grup aragonès de música folk. La vida sempre ha estat especialment impossible pels pobres, pels desheretats del món, i per això ningú no vol fer part d’aquest exèrcit de desafortunats. Ara sabem que la democratització del benestar no tindrà el final feliç que imaginàvem i hem entrat en pànic. La por és una de les factures que ens ha tocat pagar per viure en el segle XXI. Sabíem que els discursos simplistes i les solucions fàcils havien provocat situacions tràgiques a la humanitat, però hem oblidat que tot allò que pot passar acaba succeint.

La llum de la raó ens permet saber i conèixer coses, però mai no havia estat tan cara ni tan humiliant la dependència de la llum, l’energia que ens permet estar connectats al desconcert global i a les principals fàbriques de producció de por. Els poders fabriquen por i aspiren a patentar-la. El temor, la inseguretat i la incertesa són inherents a la condició humana. La historia és plena d’episodis de por i la manca de perspectiva davant el futur nodreix aquest generador de por que tots portam a dintre i que ens juga tantes males passades.

Entre la por a la llibertat o la por a no poder menjar l’elecció és simple. Entre no poder menjar o no poder consumir per ventura tampoc no té color. Entre no poder consumir o no poder mantenir un cert estatus social segurament tampoc no hi ha una distància massa definida. La por mou el món i un cert esperit apocalíptic contamina encara més aquest clima enrarit. Els gurús reapareixen quan les coses no rutllen segons estava previst en el guió. Aquells que tenen muntada la seva vida a petita escala i que funcionen a la menuda saben perfectament que la vida és complexa entre moltes altres coses perquè l’origen de la maldat i el principi de tots els mals som nosaltres mateixos.

La història, la guerra, la inflació som nosaltres. Cercam culpables allà on segurament no hi són, perquè tot és molt més simple i se pot definir d’una manera més austera i més clara. Els moralistes són éssers d’un altre temps, ara toca mandrinar aquest motor denominat llibertat. Por i llibertat sumen, resten, multipliquen i divideixen la humanitat en col·lectius i tribus que saben que han estat forjats en l’ambigüitat. L’esser humà, en essència, no és ni bo ni dolent. Tots tenim por, però no tots la gestionen de la mateixa manera.