Auna de les anteriors columnes algú em va dir que m’hauria de prendre un gintònic per veure la vida d’una altra manera, com diu el Casta. Que «tan jove i tan negativa». A mem.
Primer de tot, estic agraïda de formar part d’una generació que ja ha superat aquest humor que atufa a Varon Dandy i a conyac. Segon, que quina sort que el neguit existencial em permeti sentir tantes coses. Aquesta percepció constant de la realitat quasi mai la percep com un regal, sinó com un recordatori que la vida és complicada i que potser no sortirà tot com ha de ser. No és negativitat per se, sinó consciència que habitam un món que no ens posa les coses fàcils.
Tot i això, que bé que no he emprat com recurs els gintònics per escapar d’una realitat que, tot i anar gats, continuarà sent la mateixa. Preferesc escriure.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
"un mon que no posa les coses fàcils","la vida és complicada",te pareix que néixer a 1938 era fàcil? Amb 4 germans més era fàcil per es pares? Idò en sortiem,tothom.I sense luxes.Fent feina i lluitant,sense queixar-se,per arribar a estar bé. Sa teva generació haurà de fer lo mateix si vol estar bé,no esperar que li solucionin es problemes