Uf, els medicaments

Les farmacèutiques són empreses multinacionals i, per tant, màquines inesgotables de generar diners. No obstant, parlaré d’un producte d’ús quotidià i de consum massiu. Per exemple, un gel per calmar el dolor rotulià. Està envasat dins un tub de color blau, té el tap de rosca i val X. Passen uns mesos i substitueixen el tap. N’hi col·loquen un que consegueix que el tub romangui en posición vertical. Però ara costa X+2. Els enginyers de disseny i fabricació d’envassaments treballen per fer més vistós el tub blau. Li addicionen una intensa tonalitat taronga. Però també consegueixen metamorfosar el tap. L’integren en el mateix envàs i, a més, será obrefàcil! I ara ve quan la meva cuidadora torna enutjada de la farmàcia: ai Joana, «que te han pegado la puñalà». Ara el gel val X+4.

El que he escrit és real, i tot i que l’he guarnit amb humor, aquesta és una forma potinera d’incrementar els preus d’alguns dels medicaments més consumits. Però no ens enganem, el vertader negoci de les farmacèutiques no és el paracetamol ni el xarop contra els refredats. Els grans beneficis provenen dels caríssims tractaments que reben els pacients en els hospitals o dels costosos medicaments que se dispensen a les farmàcies hospitalàries.

Les farmacèutiques me causen fàstic, el seu negoci és abominable. Acab l’article amb algunes cavil·lacions i amb interrogants personals. Al llarg dels anys me n’he assabentat de coses que, ara, no puc relatar. Saben que si pogués, ho faria. Les farmacèutiques cronifiquen algunes malalties. Per què? Ho fan amb el vistiplau d’alguns organismes internacionals? Tal vegada, he lletrejat escrits que no hauria d’haver llegit. I he formulat preguntes que no hauria d’haver plantejat. Però vostès, i tots els que me coneixen, saben que ho seguiré fent.