Davant la intenció d’il·legalitzar la prostitució ens cal fer-nos algunes preguntes. La primera és com es podrà fer tal cosa, si com diu la dita es tracta de ‘la professió més antiga del món’ i sobre la qual ningú que ha volgut extirpar-la n’ha sortit amb èxit. Segona, quina il·luminació especial han tingut les persones que han arribat a una solució tan radical com expeditiva. ¿S’han assessorat amb els qui cada dia lluiten i s’embruten en la lluita contra la prostitució en totes les seves formes i maneres, intentant d’alliberar les dones d’aquesta esclavitud que les destrueix? Cal tenir una certa humilitat davant d’un fenomen que implica tants d’escenaris i a tants d’actors.
La prostitució és una terrible condició que incideix sobre les dones més vulnerables, ja sigui per raons econòmiques, socials o culturals. La prostituta diu que elegeix aquesta vida, però en realitat és la prostitució la que la tria a ella. Pensa que se’n sortirà en algun moment, quan hagi reunit els doblers que necessita, que després podrà començar una vida nova i fer el que fan les altres dones... S’engana, no en sortirà o si se’n surt, serà a costa de molts esforços, de molta voluntat, de molta tragèdia. La prostituta no mana, manen els qui intervenen en el procés: el qui paga, el qui organitza, el qui calla i fa els ulls grossos. Tots, en cada fragment de la societat i de la vida participam d’aquesta brutalitat que no té altre destí que fer ús d’allò que no és un objecte de plaer sinó que és una persona humana, un ésser que no és simple carnassa sinó que té la seva espiritualitat, la seva part divina. Qui s’oblida d’això participa en la devaluació de la dona i també en la seva pròpia devaluació. El qui es comporta com una simple voluntat capriciosa, aviat es desvesteix d’allò que és i es fa tota una altra cosa: un abusador, un destructor de vides alienes, un membre de la societat que consumeix i destrueix, un còmplice de la prostitució.
Continua havent-hi persones que lluitam contra tot això, ja sigui des d’organitzacions com a Casal Petit, dirigit per les Germanes Oblates o altres organitzacions, grups de voluntaris que hi posam el coll i el desig, però no basten els esforços, mai no és suficient. Les dones són tan vulnerables, tan innocents a la seva manera, que aquells i aquelles que se n’aprofiten des de la seva posició de privilegi mereixen no tan sols el menyspreu de la societat sinó rebre part del dolor que infringeixen. Aquestes dones mereixen l’oportunitat de poder disposar d’una llibertat amb la qual els qui hi hem nascut no en som conscients. Ser lliures no vol dir poder fer de prostitutes, sinó poder evitar d’esser-ho. Conèixer les condicions, saber què és el cos i on acaba la seva corporalitat i arriba l’ànima. No tot es pot vendre, no es pot comerciar amb la desil·lusió, amb el dolor, amb la desesperació. Abans de legislar convé regular, encerclar els qui provoquen aquesta innoble cadena de carn i no permetre que la barra lliure sigui la posició dominant.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
LEGALIZACIÓN...para que las mujeres estén protegidas económicamente y sanitariamente...sin "protectores aprovechados" y así SOLO ASÍ...la que desee cambiar de trabajo podrá hacerlo con garantías de éxito...