4

Només en un país amb una concepció profundament corrompuda i deformada del que és la democràcia, com és ara Espanya, es pot celebrar que la victòria electoral per majoria absoluta d’un partit hereu d’una dictadura feixista/nacionalcatòlica serveixi per aturar els peus a l’extrema dreta. Que el PP arrasàs diumenge passat a les eleccions andaluses no atura l’extrema dreta, per molt que sigui vera que Vox no formarà part del govern: el que fa és naturalitzar-la, blanquejar-la, normalitzar-la, legitimar-la... encara més. Tant les bases ideològiques, discursives i de concepció del poder del PP com els fonaments d’aquest estat espanyol autoproclamat democràtic i modern estan infectats per l’extrema dreta fins al moll dels ossos.

Per això hi ha jutges, fiscals, espies, policies, aristòcrates –monarques...–, cardenals, bisbes, periodistes, alts i mitjans funcionaris, empresaris grans i petits, polítics i tantíssima altra fauna poderosa que, tot professant una ideologia, una mentalitat i una actitud clarament pròpies de l’extrema dreta –antipluralista, autoritària–, han pogut gaudir d’una carrera professional rutilant i profitosa durant el quasi mig segle que ha passat des de la mort del dictador Franco. En aquest sentit, l’aparició recent de Vox no representa una novetat en la realitat sociopolítica espanyola, simplement és la sortida a la superfície d’una realitat més o menys subterrània que hi ha estat sempre i que ha tret el cap quan ha fet falta. És a dir, en el moment en què els dos grans afers que més preocupen el poder espanyol –la unitat de la pàtria i l’estabilitat de l’entramat polític i econòmic de la Transició– més s’han sentit amenaçats.

És per tot això que el consol i l’alleujament mostrats per representants i opinadors del PSOE i de Podemos pel fet que Vox no pugui entrar a formar part de la Junta d’Andalusia és incomprensible. Tot i que potser el problema és que s’entén massa i tot. Al cap i a la fi, el PSOE sempre s’ha sabut aprofitar de la naturalesa en essència ultradretana d’Espanya, i en ocasions n’ha estat còmplice. I Podemos... Bé, Podemos és un partit espanyol que ha fet servir el moneiot de l’extrema dreta sovint per ajudar a salvar la unitat de la pàtria, o sigui que l’únic cordó sanitari a l’extrema dreta, a Espanya, és l’antiespanyolisme. Passa que els que haurien de formar aquest cordó fa anys que han desertat.