La plaga de les agressions

Sempre que es fa referència a la part més fosca o podrida de la condició humana, penso en un llibre de memòries de Marta Hillers, Una mujer en Berlín (Anagrama, 2005), en el qual deixa testimoni de les violacions de què foren víctimes les dones alemanyes per part de la soldadesca russa en caure el Reich. Penso també en La ciociara, la pel·lícula de De Sica que descriu la violació de Cesira i Rosetta per part dels goumiers o soldats marroquins al servei de la mateixa França que havia encunyat el lema dels anomenats drets de l’home i del ciutadà. La tria no és casual. Evoco fets deplorables comesos per exèrcits que excel·lien per raons històriques. Feia tres dècades de la revolució proletària de Rússia; França, des del segle XVIII, s’erigeix en estendard de les dignitats de l’ésser humà. En tot cas, em refereixo a països en guerra, quelcom abominable. Entre els pobles que han aprofundit en la convivència democràtica i en el respecte a les persones, les agressions sexuals no hi tenen cabuda ni per pensament... En fi, anem a casa. Sant Joan encén l’estiu. Per tant tornen les berbenes, els concerts i tot allò que faci festa relacionat amb la nit. Que bé, em dic. Tanmateix, el Govern ho veu amb força preocupació. De manera que ha endegat una campanya d’advertiment contra les agressions sexuals més directa que un cop de puny a la barbeta. No hi ha floritures ni literatura sobrera. Per als lectors que no estiguin al cas, reprodueixo un dels eslògans: ‘tocar el cul és agressió sexual i les festes no són excusa’. No en caldria d’altra! La meva estranyesa, i suposo que la de vostès, ve perquè se’ns alliçona en contra d’una acció que toca repugnar vivament la consciència col·lectiva. Els altres dos, em refereixo als eslògans, van en la mateixa direcció didàctica i guardiacivilesca. ‘Besar sense permís és agressió sexual’, diu el segon. I el tercer: ‘perseguir o intimidar una dona és agressió sexual’. Ambdós, no cal dir-ho, també porten el mateix afegitó del primer: ‘les festes no són excusa’. Tot i això, per si de cas no ha quedat clar, hi ha, amb un cos de lletra més petit, un altre eslògan que ve a reblar el clau: ‘l’alcohol no és excusa per agredir’. I evidentment, hi estic d’acord com hi estan vostès, lectors, i la immensa majoria de la ciutadania. En qualsevol cas, la campanya m’ha sorprès i colpit alhora. Dedueixo: si el Govern ha apostat per parlar clar (tan i tan clar!) és perquè considera que aquest estiu les agressions sexuals poden assolir la categoria de plaga. Doncs mireu, en prenc nota: tenim entre nosaltres més delinqüents dels que podíem imaginar i volem. Ara bé, m’ha alarmat molt i molt la vessant pedagògica de la campanya. Veritablement cal remarcar que les festes o les borratxeres no són atenuant d’un acte delictiu...? És que algú pot adduir-ho...? Si és així és inevitable demanar-nos quines desviacions culturals i ètiques hem comès com a col·lectivitat, perquè de les bestieses que es puguin cometre ens en correspon a tots una part de responsabilitat. Falla la família, el carrer, l’escola, els mitjans audiovisuals i escrits, els influencers, les paraules buides de contingut que enverinen l’aire. Probablement aquesta campanya del Govern era necessària. Però alhora que ens alliçona, ens diu que caure més baix és impossible. Lamentable.