El debat entre les posicions abolicionistes i reguladores de la prostitució no sempre és prou rigorós, obert i objectiu. Partim d’una realitat enrevessada. És clar que seria millor que no existís cap mena de prostitució amb qualsevol de les seves formes i noms. Però és un fet, ho ha estat des de temps immemorials i, malauradament, ho continuarà essent en alguna de les seves segures readaptacions, perquè abolir, i molt menys prohibir, no significa erradicar, com bé sabem per altres camps.
Estam davant d’un fenomen molt complex que inclou aspectes fisiològics, sanitaris, psicològics, antropològics, ètics i socials; aspectes sociolaborals, econòmics i fiscals; però sobretot que afecta els drets fonamentals i la dignitat individual. Una prohibició o una abolició sense matisos, entre altres conseqüències, tendria l’efecte contraproduent de convertir aquesta activitat en clandestina, amb tot el que això implica.
La prohibició i l’abolició són postures absolutes, mentre que la regulació és una posició flexible i adaptable a les circumstàncies. Les prohibicions no admeten graus; la regulació pot adoptar des d’una posició estricta i severa a una altra més tolerant i permissiva. En qualsevol cas, millor que prohibir és aprofundir en els drets, sobretot els de les persones més vulnerables.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.