TW
1

Els afeccionats a l’esport i els esportistes d’alt nivell cada dia han de girar més la vista cap a l’est, concretament cap a l’Aràbia Saudita. El darrer motiu, afegit a molts antecedents, ha estat la decisió de les sàvies autoritats d’aquell país d’organitzar una lliga mundial de golf (alerta: 25 milions de dòlars en premis per 48 participants...), arrabassant-la als decrèpits països europeus i als Estats Units. És el problema (envejable i envejat) de tenir massa diners i no saber com gastar-los, sumat a l’avorriment que creix a les dictadures de mena: quan has detingut i torturat els dissidents i has eliminat tota oposició, què fas, eh?, com hi passes les llargues nits de xafogor?

Al país de les mil i una nits ja es juga la Supercopa hispànica de futbol, i Valentino Rossi hi enllesteix una temporada anual de carreres de motos i una acadèmia de pilots. S’han quedat grans premis de la Fórmula-1 (unes tímides protestes per alguns atemptats van ser tallades recordant que les autoritats saudites podrien ordenar la retenció de pilots i equips si deixaven de participar-hi) i de la Fórmula-E, encara que aquesta els suposi un xic de competència perquè els autos passen de la benzina, i s’hi corre el ral·li Dakar, s’hi juguen cada any importants torneigs de tennis i fins i tot hi ha un Tour ciclista de l’Aràbia Saudita. I no parlo de l’snooker, perquè aquí interessa poc (com allà, és clar, encara que duguin al mig del desert el millor d’aquest tronat esport, que fins celebrava els seus «mundials» a Sheffield, York i Londres).

També s’hi han disputat els combats de boxa més transcendents dels últims anys, i les carreres de cavalls millor dotades de la història, tot confirmant que l’esport nacional real d’aquell país és l’sportswashing: l’organització de grans esdeveniments esportius per amagar el menyspreu als Drets Humans i la corrupció. Mentre algú els col·loca les corrides de toros, apuntem el que ha dit Oliver Kahn, director general del Bayern de Munic, un club que sap com tractar les dictadures perquè en els anys trenta ja s’enfrontà a Hitler: «Ara els esportistes i els dirigents dels clubs no tractam només amb oligarques, sinó amb estat sencers, inclosos els pitjors».