Josep M. LlauradóPalma09/06/22 3:59
TW
0

Cada dia es fa més clar que els canvis efectius a l’educació neixen de la mateixa realitat de les aules, del carrer i del món digital (tan real o més que l’altre...), i no dels penetrants estudis teòrics amb què pedagogs, sociòlegs i polítics omplen sense aturar papers i pantalles. Un exemple, petit però demolidor, és aquesta proposta britànica d’incloure dades de les taxes d’atur, diversificant-les segons els estudis i l’experiència professional dels afectats, en les explicacions de les diverses matèries que cursen els alumnes al llarg dels seus estudis preuniversitaris. Fent un problema de matemàtiques, per exemple, o conversant quan practiquen la segona o tercera llengua, o redactant un comentari de text, els alumnes comproven així reiteradament quins estudis i pràctiques garanteixen un lloc de feina o aboquen a la subocupació i fan difícil accedir al món laboral.

La proposta no acaba aquí, en això que pot semblar pura anècdota, sinó que es completa amb programes d’orientació molt concrets i personalitzats al llarg de tota l’etapa preuniversitària, la introducció de continguts d’ocupació en el currículum i la generalització dels períodes de pràctiques en empreses, o en l’administració pública, abans del 16 anys (ah, i sense oblidar que la Unesco recomana que els centres educatius disposin d’un orientador professional per cada 250 alumnes, una xifra lluny de la realitat pròxima per nosaltres). I tot amb l’objectiu primordial no de solucionar l’atur juvenil o adult sinó l’encara més admirable i just d’«assegurar la mobilitat social», segons ha dit Sir John Holman, professor emèrit de Química a la Universitat de York.

Com que l’escola ha perdut, per sort, tota capacitat d’influència sobre els joves, i com que ja fa temps, per sort, que és impossible que l’escola adoctrini a ningú, només queden els recursos diguem-ne informals per mirar d’informar als joves d’algunes notícies aparentment rellevants sobre la vida real. I aquesta tasca, que cada dia és més complexa, més ingrata i més confusa (i ho dic com a bones notícies) només és possible recordant prèviament que molt probablement els alumnes ja saben, abans d’abordar aquestes explicacions, com és el món real.