Josep M. LlauradóPalma12/05/22 3:59
TW
0

Preocupat i afectat pel problema dels creuers que arriben a Ciutat sense cap fre (bé, ara amb una minsa regulació...), crec que s’hauria d’obrir alguna mena de bústia perquè s’hi dipositassin idees, a veure si entre tots aconseguim algun remei. Perquè si ho deixam a les administracions tindrem el de sempre: discursos benintencionats i estudis a preu de canari jove plens de tòpics i dades extretes del Google més o manco profund. Per exemple, jo he pensat la possibilitat de equilibrar l’arribada diària, i repetida al llarg de l’any, d’aquests milers de passatgers que inunden els carrers de Ciutat i distorsionen la vida dels residents (i dels altres turistes diguem-ne convencionals), amb una senzilla pràctica que potser il·lustraria els creueristes sobre la realitat que suposen.

La idea és que si arriben al port de Ciutat sis o set mil passatgers, en tres o quatre grans vaixells, es permeti que més o manco el mateix nombre de persones entrin i passegin per aquests vaixells sense més limitació que la imposada per l’espai físic i el temps que transcorre entre l’arribada i la partida dels creuers. S’aconseguiria, així, una mena d’equilibri de fet entre creueristes i ciutadans: posat que aquells envaeixen sense limitació els nostres carrers, entrem nosaltres als seus vaixells i juguem el mateix esport. Els visitants, per descomptat, gaudirien durant l’estada als vaixells, d’activitats regulades per l’administració colonial del port: podrien embrutar les instal·lacions i omplir-ne les papereres (el cost de la recollida, naturalment, seria a càrrec dels creueristes), deambular en grups per les cobertes, passadissos, bars i restaurants, fent-hi tot el renou que volguessin, inclòs el dels cantants que s’hi instal·larien i els crits megafònics dels guies que conduirien les eventuals visites guiades.

I accedirien també a interessants compres a les botigues del vaixell: bàsicament, productes devaluats de la gastronomia local, alcohols de qualitat diversa a preus sense parió a Europa (tret d’algunes zones de Crimea) i una àmplia oferta d’imams de gelera i camisetes sense mànigues. Absurda, la proposta? Pot ser, però no més que la imatge d’aquests megavaixells que ens fumegen la cara.