TW
0

Confesso l’impacte de dues xifres recentment llegides a la premsa, i més perquè les vaig copsar separades per dos dies: primera, dels 3.400 milions d’euros del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per al pròxim any més del 10 % es dedicaran a netejar la ciutat, i segona, aviat s’hi renovaran els contenidors on es recullen els residus, uns 40.000. Si afegim que el 80 % dels ciutadans creuen que la capital és habitualment bruta, que la causa assenyalada amb diferència és l’incivisme i no la falta de mitjans i que aquesta partida s’ha incrementat més allà del previst els últims anys, encara es fa tot més depriment.

Tan depriment que hi veig una mena d’excusa per evitar cercar els nombres paral·lels a Ciutat, que no deuen ser gaire diferents. Aquest panorama, no cal dir-ho, es completa periòdicament amb florides campanyes de sensibilització, que no han de ser barates, i les promeses dels responsables per millorar l’eficàcia dels serveis de neteja i la situació de la ciutat, la típica promesa benintencionada adreçada a ciutadans, comerciants i turistes que, això sí, no fa cap mal, és de franc i com a mínim tranquil·litza la compareixença pública dels responsables polítics...

En altre temps aquesta situació, repetida a totes les ciutats, incloïa una crida a la responsabilitat individual i sovint un conat d’argument en el sentit que si tothom hi posàs un poc de la seva part el cost de la neteja pública es reduiria ni que fos una mínima part. Ara gairebé ningú, i menys els responsables municipals del tema, hi gosaria. Sonaria tronat, fora de lloc, fins i tot en els redols tradicionalment progressistes, introduir en la presentació de l’actuació municipal una apel·lació a la consciència dels ciutadans, perquè ja pagam impostos i això ens permet fer el que vulguem i perquè la culpa sempre és dels altres. Sí, si pares atenció sents alguns missatges sobre la minimització de residus, però comparats amb els milers que ens proposen consumir no arriben a ferir-nos. Doble metàfora perfecta, de papa-estat i de l’al·lot que llença un paper a terra i quan li recriminen «Què, això ho fas a casa teva?» contesta «Sí, la meva mare ho recull...», el lector triarà quina és la correcta.