Macs, pols i campanes

Els qui coneixen Joan Miralles als. Porrerenc, sabem que la seva vida intel·lectual i emocional ha girat entorn de tres eixos: el poble (Montuïri), la família (els ancestres i la tribu) i la filologia (lèxic i onomàstica, principalment). Si tenim en compte aquests tres grans interessos entendrem la naturalesa del llibre. Una primera part ens condueix amb hàbil relat a la generació anterior als seus pares, on destaca Joan Miralles Marimon, el seu oncle avi, periodista i fundador del diari La Vida a L’Havana. Personatge de mostatxos preceptius, com s’escau a l’època, i fill ideològic del desastre colonial de 1898, que comportà per a molts de mallorquins la ruïna econòmica i l’emigració, és el qui encunyà per via materna el malnom familiar i qui, com un avançat als temps, esdevingué motor intel·lectual de la família. El personatge, novel·lesc, ocupa les primeres planes del llibre i representa un compendi històric i sociològic de la peripècia existencial d’un mallorquí que fugia de les condicions miserables de la societat illenca. Però el llibre just acaba de començar, continua amb la història de la nissaga, on s’intercalen crims, passions, històries personals i col·lectives guarnides amb la mestria d’una ploma més escriptora que científica, que es deixa emportar per la rauxa literària, fent ús del bagatge del filòleg que mai deixa de ser Miralles. Expressions mallorquines extraordinàries: «depressa i corrensos», «els tords volaven baixos», «tallava un cabell a l’aire» entre moltes d’altres amenaçades d’extinció i que sobreviuen gràcies a la memòria d’alguns que com Miralles es capbussen en la saborosa parla de la Mallorca preturística.

El llibre, o més ben dit l’Enciclopèdia, és tant pel contingut, on no hi manquen les entrevistes que donaren fama a la primera obra de l’autor, com per la intenció: servar la memòria de tota una generació, una joia que no ha de faltar a la biblioteca de qualsevol mallorquí ben nascut, conscient de la seva fràgil identitat. L’època, per desgràcia cada dia més escleròtica, oblida els orígens de la gent i la converteix en una massa informe que només té valor com a consumidor d’un mercat global. Els macs, la pols i les campanes d’un poble mallorquí repiquen fort i retrunyint de la mà d’un home que l’ha estudiat, l’ha comprès i l’ha estimat.