L’autarquia espanyola

No hi ha mitjans de comunicació infal·libles. Ara: hi ha mitjans de comunicació molt més de fiar que d’altres. Quan dic de fiar em referesc a què els pots llegir amb menys vigilància i menys suspicàcia, sabent que t’oferiran aproximacions honestes a la realitat i no simple propaganda més o menys dissimulada, sabent també que basen el seu treball en una concepció íntegra i eminentment professional de l’ofici. Un dels mitjans més de fiar del món, amb una trajectòria quasi centenària que l’avala, amb un arxiu prodigiós i inacabable de reportatges, de cròniques, de perfils i d’articles que li confereix prestigi, i amb una nòmina de col·laboradors tan llustrosa i variada que inclou el bo i millor del periodisme literari del darrer segle, és el setmanari New Yorker, conegut pel seus temes sòlids i exhaustius, els quals sovint han estat treballats durant mesos o fins i tot anys. El New Yorker és conegut, també, per l’escrutini a què sotmet tot el que s’hi publica. Fa uns anys, vaig tenir la sort de fer una entrevista llarga a l’escriptora Judith Thurman, que col·labora amb el New Yorker des del 1987 i n’és escriptora en plantilla des del 2000. Li vaig demanar pel procés d’edició i de comprovació de dades –fact-checking– de la revista, que tenen fama de ser molt severs. Em va respondre això: «Són molt severs, sí. És com tenir un tutor. Fas feina colze a colze amb ell o amb ella. Li passes el que has escrit, ella o ell t’ho destrossa i tu ho reescrius. Sempre et fan treure les frases de les quals estàs més orgullós, perquè són les més exhibicionistes, o perquè és allà on la teva veu es fa massa intrusiva dins la peça. I després hi ha el procés de fact-checking. Quan escrius tu saps que ho hauràs de justificar tot, que hauràs de saber defensar totes i cadascuna de les paraules que escrius. La relació amb els editors i els fact-checkers no és hostil, però sí que pot ser crispada». Es miri com es miri, aquest procés és tota una garantia de qualitat i de veracitat. I bo i veraç és el que ha de ser el periodisme. Idò bé: després que el New Yorker destapàs l’escàndol de l’espionatge massiu de l’estat espanyol a coneguts independentistes catalans, el periodista i escriptor Daniel Gascón va fer un tuit desqualificant la revista. Daniel Gascón escriu per El País i col·labora amb la COPE i ‘Al rojo vivo’. L’espanyolisme és exactament aquesta mescla d’ignorància i supèrbia.