Caos

Quan de petita pensava en com seria ser gran sempre imaginava escenaris ficticis, però a
tots ells sempre era més fàcil la vida adulta. Pensava que tendria doblers per fer el que volgués, una casa pròpia o que les persones s’entenien fàcilment. Ai, la vida adulta.
El que m’imaginava i la realitat són dues realitats diametralment oposades, sobretot a l’hora de pensar en les relacions humanes. No és fàcil assumir que no sempre t’entendràs amb qui estimes, amb qui comparteixes. Trobar comoditat dins les tensions quotidianes és una tasca àrdua, però necessària en ser el conflicte una part innegable de l’existència.
La vida adulta també és saber que, tot i que a vegades ens bolquem per arreglar les tensions que la conformen, no tot té solució. Al final, la vida adulta és aprendre a abraçar el caos.