TW
2

Rússia no havia d’atacar Ucraïna, però a la fi no només ho va fer sinó que la va atacar envaint-la. Aviat es va veure que la invasió seria una ocupació. I també aviat es va veure –ho va veure, vull dir, qui no es va tapar els ulls amb la bena dels seus prejudicis i dels seus apriorismes ideològics– que l’ocupació seria brutal, despietada, cruel, assassina. Fa dies que estam comprovant, però, que la guerra que Rússia va començar contra Ucraïna i que ja fa prop de cinquanta dies que dura pot ser alguna cosa singularment pitjor que una invasió, que una ocupació, que una guerra: pot ser és un extermini. No descriuré de nou les imatges de cadàvers en cunetes o enmig del carrer o amuntegats en soterranis, amb tirs al cap i al pit i alguns amb les mans fermades a l’esquena, perquè tothom ja les ha vistes i perquè, així com la vida és sempre diferent, tots els exterminis s’assemblen.

Butxa, fins fa poc un suburbi més o menys benestant de Kíiv, ara arrasat i ple de morts, en aquest sentit és la repetició tràgica i concretíssima de tantes massacres del passat i del present. En lloc d’allargar-me descrivint l’horror perpetrat pels russos, el que faré serà recuperar un fil de Twitter del periodista bielorús Tadeusz Giczan que explica el per què d’aquest horror. Giczan fa uns dies va analitzar un article publicat a una important agència de notícies russa, RIA Novosti, en què s’hi deia això tan repetit que Rússia vol desnazificar Ucraïna. L’article afirmava que la majoria d’ucraïnesos són nazis i que el seu nazisme es concreta, atenció, en la voluntat de ser un país independent, que actua com més li plau o com creu que més li convé. O sigui: per a Rússia, el que fa que Ucraïna sigui nazi, i per tant hagi de ser desnazificada, és que no vulgui ser russa, que vulgui decidir per ella mateixa el seu futur, que s’inclini més per europeïtzar-se que per russificar-se.

En altres paraules: Rússia creu que té dret a destruir Ucraïna –a exterminar els ucraïnesos– perquè l’existència del país és contranatura i perquè el que és natural és que els ucraïnesos vulguin ser russos. I encara hi ha cínics, dogmàtics i hipòcrites que diuen que els governs occidentals no han de proporcionar armes a Ucraïna, o que va ser un error que el Govern ucraïnès armàs a la població civil. Els exterminis només s’aturen si els combats. És espantós, però és el que hi ha.