El mal del mal no és que existeixi la maldat, sinó que hi hagi adeptes i admiradors de qui l’exerceix. La vilesa és una característica tan humana com la bondat. En l’home existeix la facultat natural, no necessàriament aberrant, de la infàmia. Però l’excés de mal rau en el seguidisme de la perversitat. Són malignes les masses i les societats que aplaudeixen i donen pàbul la ignomínia.
El que està succeint a Ucraïna, amb la matança de Butxa com una de les seves manifestacions més brutals, posa de manifest, no només la maldat d’un pertorbat mental com és Vladímir Putin, sinó la de la societat russa que el manté com a líder carismàtic de la mateixa manera que ho va fer la societat alemanya amb Adolf Hitler.
I encara hi ha un altre mal que supera aquest seguidisme acrític i culpable, com és el dels dirigents europeus i els seus votants, molt demòcrates tots, que no gosen imposar un embargament total a Rússia, perquè les seves opulents economies patirien més que el que pateix tot un poble. És aquest humanisme centreeuropeu que, mentre no toqui directament la seva humanitat, no té massa manies a l’hora de negociar, pactar i fins i tot tolerar el mal, el mal del mal i l’aberració del mal.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.