Josep M. LlauradóPalma31/03/22 3:59
TW
1

Els darrers temps hi ha hagut enrenou amb un aspecte de l’anomenada bretxa digital, en concret les dificultats d’accés als serveis bancaris que suposa per molta gent el nou model que relaciona bancs i clients de manera digital. És un aspecte d’aquesta bretxa o fractura digital (seria més clar i net dir-ne «desigualtat» digital, una més) perquè l’expressió esmenta la divisió entre diferents sectors socials pel que fa a l’accés i domini de la tecnologia sorgida dels ordinadors i Internet. I n’és un aspecte, no el més greu ni problemàtic, perquè les desigualtats d’accés a la informació o al mercat de treball, com als serveis financers o a d’altres sectors, s’han revelat un problema petit comparat amb el que planteja la relació dels ciutadans amb l’estat.

L’estat, o l’administració –en els seus molts nivells, que n’és la cara visible amb la qual ens relacionam cada dia– ha deixat de ser un ens físicament llunyà per convertir-se en un sector més d’aquest núvol que ningú no sap on és. I ja sabem que això del ‘núvol’ és també un parany ideològic, perquè ens fa creure ingènuament que les dades (i si són del sector públic són les ‘nostres’ dades) no són físicament enlloc, i això és fals i fal·laç. Sempre són en algun lloc, dins alguna màquina o circuit o el que sigui, i sempre són en mans d’algú que pot fer el que vulgui amb aquesta informació.

En un viarany d’aquestes queixes sobre la dificultat que té molta gent per accedir als serveis bancaris, digitalitzats gairebé per complet, el president de l’Associació Espanyola de Banca, José María Roldán, advertí que aquesta digitalització és inaturable i que els ciutadans, grans o petits, no hauríem de caure en un neoluddisme, al·ludint al moviment dels artesans que segles enrere lluitaren contra les màquines que, segons ells, els privaven de llur treball. Segur que ho feu amb bona intenció, i segur que ho feu des dels ordinadors, tauletes i mòbils de més que darrera generació, l’arsenal de maquinari que segurament s’haurà pagat amb diners públics, com es pagarà amb diners públics son funcionament, manteniment, connexió i renovació. Perquè el problema no és la bretxa, sinó el costat on te toca.