Antoni AlordaPalma22/03/22 3:59
TW
0

Les atrocitats, el sofriment, la por, la irracionalitat d’una altra guerra a la nostra Europa ens sacseja. Ens recorda què n’és de petit el món, i complex, i cruel. Un planeta ferit, amb 8.000 milions d’habitants i arsenal nuclear, que requereix immenses dosis d’humanisme, de seny i justícia.
Reivindicar-se com a potència sobre cadàvers d’innocents és abominable. Ucraïna resisteix legítimament i cal socórrer-la. Aturar aquesta salvatjada. Per això, i per moltes altres coses, són imprescindibles organitzacions de governança mundial, justes i eficaces, que estableixen regles de joc per a tothom, que protegeixen els febles.

No podem seguir tancant els conflictes en fals, amb solucions artificioses i desiguals, adoptades des de la força pels vencedors i d’acord amb els seus interessos, a despit de la voluntat dels pobles, traçant fronteres de conveniència. Ni les ambicions (els deliris) imperials, ni la integritat territorial, ni la pàtria, ni la nació, poden posar-se per sobre dels drets humans, de la diversitat cultural, social, ideològica... de la voluntat democràtica. Els territoris no són un feu de ningú, les comunitats, la gent, no són un botí de guerra, ni pesos en la balança geoestratègica. Els acords imposats a societats exhaustes seran sempre fràgils i inestables. La injustícia és perillosa.

Totes les societats tenen dret a viure en pau, una pau justa. I a dotar-se dels instruments polítics que decideixin lliurement, sense imposicions, sense amenaces, de manera pacífica, respectuosa amb les minories, solidària: totes, tant Ucraïna com Crimea. Lamentablement, els partits que militen en l’aprofundiment democràtic i l’autogovern fallen estrepitosament en el repte de confederar-se, es reclouen en el rol de partits locals amb escassa incidència en el disseny d’un paradigma alternatiu, i cedeixen de facto tot l’espai internacional als partits estatals, d’esperit estatal, els que atribueixen la sobirania a l’Estat, no al poble, i sacralitzen l’status quo. En el 150 aniversari del comiat a Miquel Quetgles escau reivindicar l’aportació del republicanisme federal al benestar i dignitat per a tothom, des del contracte social igualitari i l’ideal confederatiu.