Churchill o El Fary

Les paraules de Pep Guardiola sobre la guerra semblen una obvietat –«La guerra és el fracàs dels polítics»-, però si les descontaminam de l’estultícia que sol amarar les opinions sobre els polítics –són tots iguals, etc.–, la cosa canvia. Que Guardiola té raó ho sabrem si ens preguntam quina opinió ens mereixen els polítics (russos, ucraïnesos, EUA, OTAN, UE, Josep Borrell, etc.) que tenen rol en el repartiment de responsabilitats. És una qüestió del nostre temps? L’UK surt d’Europa; ens devora una pandèmia que posarà en relleu la falta global de previsió. Sabem que no sempre va tot bé i continuam ballant damunt la caldera del volcà. Esclata la guerra i el primer ministre britànic se’ns exhibeix tal com és, un cabestrell que ha hagut d’existir perquè creguéssim en la possibilitat de la seva existència. No és ell tot sol, però, que no està a l’alçada de les circumstàncies. Mirau Espanya, amb el seu problema de major pes i densitat –més de la meitat de catalans voldrien expressar-se en un referèndum sobre la independència–, i les persones que han de prendre decisions són Pedro Sánchez i els seus, els capitosts del PP i els de Vox; i Pere Aragonès & Cia, una companyia de la qual potser forma part Gabriel Rufián.