Al llibret Espigolant II (IME, 2022), segon recull de lèxic ‘menorquí’ que ens ofereixen Francesc Riudavets i Patrícia Romero, hi llegim ‘grenc’. Ells només posen un significat popular a aquesta paraula, que degué passar per malla al DCVB, l’Alcover-Moll. Calem-hi xarxes de recerca i trobem que ‘armar grenc’ és una expressió que encara és viva, si més no a la zona des Migjorn Gran, i surt a les Rondalles menorquines, d’Andreu Ferrer Ginart, el qual la fa sinònima de ‘cercar raons, moure discussió, disputa, etc.’ Al seu DCELC, Joan Coromines escriu que ‘grenc’ (la e pronunciada neutra o oberta, segons els parlants) s’origina en «gre(z)enc», amb caiguda de la sibilant sonora intervocàlica, igual que «gre(z)esc», que té el substantiu gresca, ‘gatzara, esvalot’, antic ‘greesca’, nom de cert joc antic afectat per baralles i prohibicions. L’ètim és l’adjectiu llatí ‘graesciscus’, -a , ‘propi dels grecs o que els pertany’, aplicat a allò de les picabaralles a causa de la fama d’estrafolaris i esbatussaires que van tenir els grecs dins l’Imperi romà i fins als temps de les Croades.
Armar grenc
Palma16/03/22 3:59
También en Opinión
- «A mi novio le dijeron: 'Da gracias que no haya llegado un cadáver'»
- La policía irrumpe en Son Banya y destruye la fortificación de los narcos del poblado
- Ingresada en la UCI una joven tras beber un café contaminado por insectos en el aeropuerto de Palma
- Mallorca se enfrenta a lluvias generalizadas y con barro
- Una moneda en el barco hundido de Ses Fontanelles permite datar el navío con exactitud
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.