Defectes de forma

Josep M. Espinàs va escriure una columna al diari Avui des del 1976 a 1999 de manera ininterrompuda. Entre papers groguejants he trobat una nota en què el periodista conta que un al·lot de les Antilles va comprar llegum amb un dòlar fals. El van condemnar a 18 anys de presó. Si la falsificació hagués estat perfecta, no l’haurien enxampat; però va anar a la garjola per... ‘un defecte de forma’. Espinàs comenta: si el bitllet hagués estat autèntic, però guanyat injustament, o fins i tot robat impunement, el ‘defecte de fons’ no li hauria creat cap problema i s’hauria menjat el llegum en llibertat. L’anècdota deixa un regust amarg, però ve a compte respecte a una votació produïda a la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes el 20 de setembre de 1991, si la memòria no em falla. El grup de l’Entesa de l’Esquerra de Menorca havia presentat una proposició no de llei per donar suport a la Carta de la Confederació de Nacions Indígenes d’Equador dirigida al president d’aquella República amb el prec que prengués mesures per aturar les activitats depredadores de recursos vitals, la colonització i explotació del territori i, en canvi, iniciàs una política de protecció de les nacions indígenes i de salvaguarda dels valors naturals. Cap grup polític va argumentar en contra de la justícia d’aquelles reivindicacions, que denunciaven en un lloc concret del planeta el saqueig del Tercer Món, açò que permet els nivells de consum del món occidental i capitalista.