Guillem FronteraPalma07/03/22 3:59
TW
1

La guerra contra la guerra també fa víctimes. A hores d’ara ja no hauria de ser necessari que qualsevol esbós de crítica dels ‘nostres’ (UE, EUA, OTAN et al) vagi precedit de la condemna de Putin, aquest criminal en el rostre del qual no s’endevina cap sentiment humà que no sigui la maldat. És una incomoditat moral que ja coneixíem: durant un temps, no podies fer la crítica del GAL sense haver-te posicionat contra ETA. Si no ho fas així, esdevens automàticament sospitós de fer el joc a l’enemic, com passa sempre en els ambients bèl·lics. Si ho penses amb una mica de deteniment, hi ha tantes coses, tants matisos que et poden fer sospitós d’aquiescència culpable que acabes sempre amb un introit condemnatori. És frustrant, perquè tens la sensació que no parles o no escrius amb plena llibertat.

A una entrevista, Josep Piqué exposava la qüestió amb tota la impudícia intel·lectual que ha caracteritzat alguns capítols del seu currículum polític. Al·ludint a una referència als orígens de la guerra embastada per un altre entrevistat, es va manifestar obertament, explícitament contra l’autocrítica: ara, deia, no és el moment de l’autocrítica, i si n’hem de fer, ja la farem molt més endavant, quan els problemes estiguin resolts.

Les preguntes que suscita el posicionament del ministre d’Aznar cauen com un ruixat. Realment creu algú que es pot dissenyar un camí cap a la pau si no sabem quins conflictes ens han menat a la guerra? A més, donada la complexitat d’aquesta guerra i l’entrellat d’interessos que s’hi juguen, quan arribarà el moment de l’autocrítica? Al final de les preguntes pertinents, ens trobaríem sempre en un escenari en què la llibertat d’expressió se’ns mostraria greument ferida.

Però aquesta qüestió, tal i com la veu Piqué, no sembla que ens alarmi gaire, cosa que confirma la deriva autoritària global, expressada de manera tan clara en algunes reaccions a la guerra de Putin: n’és exemple l’obstrucció de les emissions de Sputnik i de Russia Today per Europa, amb el pretext que difonen propaganda. Així, els nostres estats ens protegeixen de la contaminació informativa: vet aquí una pràctica espúria que s’ha de combatre radicalment a partir d’una autocrítica incessant.