Llorenç CapellàPalma04/03/22 3:59
TW
1

L ’agressió militar de Rússia a Ucraïna ha posat de manifest, una vegada més!, que la unitat de l’Europa democràtica sols pot concretar-se en els espectacles competitius d’Eurovisió i de la UEFA. Vuit dècades enrere hi va haver, des de l’Espanya feixista, un altre intent de segellar-ne la unitat, atribuïble a la fèrtil imaginació de Giménez Caballero. Cas de quallar, com tenia previst, el maridatge de Pilar Primo de Rivera amb Herr Hitler, el nazi, a hores d’ara tindríem una Europa unida amb llençols d’un blanc cadavèric, emmirallada en un paisatge adust, sense flors, ni rialles d’infant, ni esclat de colors primaverals. Sóc conscient que estic fregant la cursileria, però no sé dir d’una manera més precisa l’horror que hauria representat l’entronització de tot allò oposat a la vida. Anem al present. L’Europa actual s’ha construït amb un manual de dret públic. I amb la paperassa europea un ós polar com Putin n’ha fet una bola i l’ha llençada a la paperera.

Ha volgut sembrar de mort Ucraïna i ho ha fet. Europa, mentrestant, s’ho ha mirat espantada alhora que procurava conciliar ètica i interessos. Ofeguem el sistema financer rus...? Tanquem l’espai aeri? Ens manifestem davant les ambaixades de l’antiga URSS...? Res, foc d’encenalls. Si més no, en té tota la pinta. Sobretot, entre nosaltres, tant els espanyols de cor com els de deneí, atès que si girem la mirada cap enrere ens trobem amb un clixé idèntic a l’ucraïnès. Reparem en l’estiu de 1936. Tant el Front Popular com el Front d’Esquerres confiaren en el suport de les democràcies europees a la República. Azaña, Companys, Negrín... Aquell mes de setembre, Álvarez del Vayo va advertir a la Societat de Nacions que «los campos ensangrentados de España son, en realidad, los campos de batalla de la guerra mundial». Doncs bé, el primer dia de la invasió russa, el Ministeri de l’Interior ucraïnès feia saber, a través de Facebook, que «o Ucraïna i el món detenen el nou Hitler o hi haurà una tercera guerra mundial». L’avís d’ara i ahir a l’Europa democràtica és idèntic i la reacció tèbia de les grans potències també. A la República la deixaren dessagnar. A Ucraïna...? Probablement. Stop War! Aquest és el missatge. Parem la guerra. És un missatge plausible, però indefinit. El mateix Putin afirma ésser-ne partidari de la pau, de manera que correm el risc de trobar-nos tots, inclòs aquest antic agent del KGB!, rere la mateixa pancarta. Al cap i a la fi, els agressors més abjectes en són uns grans defensors. Cito a Preston: el poeta Pemán comparava la destrucció de les ciutats republicanes com Gernika amb «la quema de rastrojos para dejar abonada la tierra de la cosecha nueva».

No ens hem de sorprendre si quan Ucraïna sigui un foc inacabable, Putin té la santa barra de justificar-se a la pemariana. Per al criminal, tots els recursos són bons, fins i tot el poètic, per tal de justificar el crim. Així que...! Stop War...? No, no. Ens cal un missatge col·lectiu més concret, d’ideals compartits i irrenunciables com un Sí a la llibertat o un Sí a la dignitat dels pobles. Europa no pot continuar fent pinya entorn d’un munt de normes jurídiques, sinó que s’ha d’enfortir a partir dels ideals, dels valors ètics dels seus pensadors més preclars. Però parlo de quimeres. Uf...! No s’ho paga. Deixem-ho córrer.