«Mor la raó quan s’imposa la violència. Tristes guerras / si no es amor la empresa. (...) / Tristes armas / si no son las palabras»–escrigué Miguel Hernández, que morí a una presó de Franco, víctima de la tempesta de mort desfermada, la postguerra de la qual no s’ha esborrat encara en el comportament de molts espanyols, perquè aquí encara no s’ha fet justícia. Els qui apel·len a l’oblit haurien d’acceptar que no procedeix si no precedeix a l’oblit la restauració de la justícia.
Podem imaginar que la ferida que s’ha obert amb la guerra dins la societat ucraïnesa no es tancarà en dècades. Ni que la guerra duri poc. La sang vessada s’eixuga malament i dir açò no és dir res de nou. No sabem prou la veritat, primera víctima de qualsevol conflicte; tanmateix, ens indigna la hipocresia de Putin ...i de molts altres.
Aquí s’ha dit, per boca del president Sánchez, que la independència és una pretensió pròpia del segle passat o de l’anterior. Es referia a Catalunya, però oblidava que 27 països associats a la UE no han renunciat ni a un bri de la seva sobirania a favor de la Unió Europea; callava també sobre els 26 països que han aconseguit més prosperitat des que s’han independitzar al llarg del segle XX, des de Noruega (1905) fins a Kosova (2008).
S’ha de defensar Ucraïna i el seu dret a decidir, a ser una nació sobirana; però unes sí i altres no, per què? Putin, un neoimperialista, considera que Lenin s’equivocava quan defensà els drets nacionals a la llibertat. I s’han de respectar igualment els drets dels ciutadans russòfils del Donbass (llengua, cultura, voluntat política...), que duen vuit anys de guerra.
Es diu, i no és veritat, que a Catalunya no es respecten els drets dels castellanoparlants, que a Catalunya es vol «exterminar» el castellà (Aznar) i a Ucraïna el rus (Putin). Carmen Claudín, politòloga, advertia sobre les fal·làcies del poder: «A Ucraïna no hi ha una divisió etnolingüística», «salvar les minories russes suposadament en perill és el mateix argument que els russos han fet servir a totes les repúbliques exsoviètiques» per intentar recuperar territoris del seu antic imperi.
Espanya volgué deixar clar a Catalunya l’1-O de 2017 que si algú pretén canviar democràticament les coses, li cau damunt el martell repressiu. Semblantment, Putin diu als ucraïnesos: Teniu-ho clar, mai arribareu a ser sobirans. Il·lusos, tampoc dins l’OTAN ho serien; es pot comprovar.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
No hay democracia fuera de la CONSTITUCIÓN....Hay DELITO....
Sí, d'acord amb l'exposició. Fa anys que es veu venir, es tracta d'imperialisme i guerra econòmica, l'escenari està plenament planificat, les conseqüències són imprevisibles, diuen que les pistoles les descarrega el dimoni. Sorprèn el perfil baix d'un imperi que des de la SGM està en guerra permanent provocant milions de morts civils i la destrucció d'estats que deixen els recursos a les seves multinacionals, amb un escenari ben lluny de les seves fronteres, els gràfics de la seva borsa han assolit uns nivells de vertígen, ara tenen excusa per caure però comprant a preu d'enderroc a mercats enfonsats, en tot cas, el cigne negre no és l'esperonejada de l'ós ferit però segur que botarà del seu amagatall. La guerra, destrucció creativa per a futurs escenaris econòmics sempre s'emporta ciutadans innocents mentres els senyors de la guerra conspiren i ens colonitzen la ment amb propaganda de femer, ho tenim cru, totes le profecies apunten a una destrucció traumàtica d'Europa com escenari nuclear limitat, fa por, però apesta.