Va ser just passada l’adolescència que un grup d’al·lots vàrem crear una grata i efímera agrupació a la qual ens referíem amb el nom d’Amics dels mapes. Potser hi tengués alguna cosa a veure l’observació, en una esfera del món no gaire clara, que la part del golf de Guinea i la panxa d’Amèrica del Sud encaixaven com dues peces de puzle. Aquesta curiositat excità l’amor per la cartografia en el petit grup. Quan la descoberta perdé el seu caràcter de novetat, em vaig quedar tot sol en la mania de col·leccionar, de localitzar i d’estudiar mapes.
Val a dir que tot això passava molt abans de tenir notícia de l’escola cartogràfica mallorquina, que deu ser una de les primeres coses que em va encendre una espira de patriotisme més aviat amorf. Crec que se m’ha de perdonar, perquè descobrir, per exemple, que els Cresques, Abraham i Jafudà, pare i fill, mallorquins, eren els autors de l’Atles català de 1375, és un succés trasbalsador. Fins arribar al Google Earth d’avui dia, han desfilat pels meus ulls tants de mapes que no en sabria dir el nombre. La varietat dels mapes i els objectius amb els quals varen ser dibuixats és infinita, per dir-ho de qualque manera. Aquests dies tenc més present que mai un aspecte de la cartografia en el seu vessant més polític. I és que es fan molts de mapes per ocultar problemes. Tens territoris amb diverses i no sempre ben avingudes cultures, territoris amb objectius antagònics derivats de tantes altres maneres del voler ser dels pobles, territoris com nusos de desentesa i caus d’odis fermentats al llarg del temps: i tot de polítics mediocres i autoritaris pensen que tot plegat es resoldrà enterrant la realitat sota un mapa dibuixat pels interessos de cadascú.
Ara el món assisteix a l’aixecament d’un mapa d’Europa central insospitat, i, en conseqüència, al descobriment (o al redescobriment) de pobles sense estat reconegut més que per altres pocs estats –o per cap altre. Kosovo (no reconegut per Espanya), Ossètia del Sud, les províncies del Donbass i altres territoris volen guaitar per ser vistos per la resta del món. La història mou, redissenya, aixeca i trosseja molts de mapes. Però sempre que s’ha volgut amagar al seu davall, ha causat sofriment a pobles que viuen entre guerra i postguerra.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
El MAPAMUNDI no es catalá es MALLORQUÍ..... De hecho se le comienza a llamar catalá en el siglo XIX. Algunos no estamos dispuestos a que se nos nieguen ses nostres coses