Per sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va. Això vol dir que arriba la primavera, que s’anuncien canvis. A Madrid, per exemple. En el carrer Gènova ha escampat la boira, la qual cosa no vol dir que, a partir d’ara, ja s’hi vegi clar. Casado dimiteix de la presidència del Pepé...? Ho hauria de fer per dignitat, de manera que no ho farà. Si finalment se’n va a casa, serà a la força. Com Cristina Cifuentes. A Cifuentes encara la recordem amb aquell «no me voy, me quedo» tan racial i chulapón, però va sortir de quatres de la presidència de la comunitat madrilenya i d’uns grans magatzems per mor d’una crema de bellesa que havia arribat a la seva bossa vés a saber com. Casado no ha pensat ni remotament en la possibilitat d’anar-se’n. Tanmateix no les té totes segures, perquè li mouen la cadira amb un sotragueig de cal déu, talment el dels trens de clovella.
En qualsevol cas la culpa és seva. Volia abatre Ayuso. Va sortir de caça amb una pala matamosques i, en comptes d’una mosca, va topar-se amb una tigressa. Ayuso prové d’una genètica hispànica que no li arrabassen llàgrimes ni tallant ceba. Penso en Encarna Sánchez (milions de seguidors a la COPE), en Belén Esteban (la dita Princesa del Pueblo). O en Nicolasa Escamilla, anomenada La Pajuelera, una torera a cavall que va enlluernar el propi Goya. Les tres senyores fan part del madrilenyisme més castís i agosarat de la dreta. Ayuso també. Descomptant Casado, tothom ho sabia. Tal cosa s’entén si tenim en compte la seva dedicació absoluta a les tasques de caràcter intel·lectual. Així s’apunta a tot màster que surt anunciat, com completa els seus estudis en filologia catalana amb vistes a mantenir un tête à tête demolidor amb els fabristes de l’IEC.
Casado ha seguit una de les màximes més notables de l’alta política espanyola. Concretament aquella que diu que si no tens un projecte engrescador per oferir a l’electorat, clama contra Catalunya i trauràs faves d’olla. D’altra banda, Casado havia caigut bé a la gran empresa. Té pinta d’haver cursat amb aprofitament un curs de comptabilitat a l’Acadèmia Cots i és tan bon jan que si en novembre disposa d’un moment, en comptes d’anar a caçar bolets, acut als funerals per Franco. Tanmateix, els temps que corren li han fet una mala passada. La COVID i les birres han encimbellat Ayuso. I quan ha volgut baixar-li els fums, no se n’ha sortit. Ayuso representa una revisió estètica d’un univers emocional antic, però sòlid, i una part del poble l’ha feta seva. Que no toquin la sotillana, diuen, en referència a Sotillo de la Adrada, el poble dels seus ancestres.
És un clam semblant a aquell «¡qué nos lo llevan!» del 2 de Maig. Són crits tribals, tempestuosos. Els barons del carrer Gènova n’han pres nota de seguida i no han dubtat, ni de pensament!, a exigir el cap de Casado. De cop tots són sotillaneros. I s’encomanen a la divina Ayuso, per tal d’evitar l’hecatombe que suposaria el fet de cedir un cabal de vots (i amb els vots les poltrones ) a Abascal i als toreros. És, aquest, el de la contesa electoral en clau espanyola, un motiu de desassossec també de l’esquerra. Dreta i esquerra saben que anem enrere. Com per tocar a sometent...! Alguns sondejos d’opinió asseguren que Vox ja supera el Pepé en intenció de vot, la qual cosa vol dir que som més a prop del trenta-sis que del dos mil vint-i-dos.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
RafaTotalmente de acuerdo, es más, al parecer está de acuerdo con la política expansionista de Putin, el nuevo ídolo y héroe de meseros, ercos, bildueros, y demás grupos de dudosa, muy dudosa moralidad.
Es buena señal que Ayuso y Abascal pongan tan nerviosos a gente tan miserable como este capellá, que vomita bilis a diestro y siniestro desde su altar de superioridad moral y falsa intelectualidad Ladran. Luego cabalgamos. Y algunos se quedarán sin mamella catalanista a la xuclar….