N o tenim temps per lluitar. Fa dues setmanes escrivia que si em mor demà no hauré lluitat tant com m’agradaria. No he militat a bastament, no he format part de col·lectius als quals m’agradaria apropar-me, no m’he organitzat suficient. Quina lumpen, hòstia. Però és que no tenc temps.
Dur la càrrega mental d’una casa, fer feina, tenir vida social, cuidar la salut mental, realitzar quefers a casa, menjar bé, fer esport, curar a la gent que m’envolta. No és per res, però ja em basta. Supòs que uns dels triomfs del neoliberalisme era això: tenir a la joventut esgotada i desposseïda de les lluites col·lectives.
Quan estem tan cansades que no podem fer més, què feim? Pot ser el victimisme i la culpa tampoc són la millor opció, però fa molts dies que tenc aquesta pregunta al cap i no trob resposta.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
soyelmasculeroTu llegeixes poc se veu
vaya perdida de espacio
No he leído en mi vida un artículo se opinión más vacío que este...
No tenc temps es simplement una excusa . Lo correcte , sería dir , tenc altres prioritats . Jo , per exemple , no tenc entre les meces preferencies aquestes lluites inútils de les que al cap dels anys te enpanedeixes .
🤷🏻♂️ ??