Les illes, pel bon camí energètic

L’estímul de les ajudes públiques per a l’instal·lació d’autoconsum a particulars, empreses i administracions han funcionat prou bé i l’increment generat per els fons Next Generation faran que l’increment segueixi una progressió exponencial com fins ara. Aquestes polítiques de promoció de l’autoconsum es combinen amb l’instal·lació d’autoconsums compartits de l’Institut Balear de l’Energia que a finals de 2022 podrà abastir d’energia neta a preu de cost a més de 2.000 famílies, lluitant també així contra la pobresa energètica, ja que les famílies vulnerables tindran preferència per accedir a aquesta energia quan estiguin a menys de 500 metres de l’instal·lació. En definitiva, seguirem augmentant els més de 46 MW d’autoconsum i podrem arribar als 230 MW el 2030 que proposa el full de ruta de l’autoconsum del Ministeri per a la Transició Ecològica. Per fer-nos una idea, Balears en un dia d’estiu necessita més de 900 MW de potència i arribar al objectiu d’autoconsum de 2030 devallaria sensiblement aquesta demanda i ens permetria arribar també de forma més senzilla a l’objectiu d’implementar el 35 % de renovables el 2030.

En matèria de generació renovable, després de l’impost al sol del Partit Popular, Balears va patir una paràlisi des de 2012 fins que a 2021 es va posar en servei un parc fotovoltaic a la nostra comunitat. Però des de 2018 es venen tramitant diverses instal·lacions, i actualment tenim més de 150 MW instal·lats, i en tramitació hi ha prop de 600 MW que ens portaran a 2023 a tenir un 25 % d’energia elèctrica procedent de renovables. No és una mala xifra, però no basta. Per arribar als objectius marcats a la llei de canvi climàtic de Balears, necessitem un ritme major, de prop de 500 MW anuals en posades en servei. I tot i que els fons europeus poden estimular la instal·lació de renovables, hem de menester un règim retributiu propi de renovables per fer atractives les inversions en aquesta tecnologia. A més d’això, s’ha de seguir treballant per a que els parcs, sobretot fotovoltaics, però també eòlics o eòlics marins siguin respectuosos amb l’entorn, sabent que aquesta energia ens permetrà reduir la dependència de les centrals tèrmiques. Finalment, la implementació del vehicle elèctric té una progressió important en els darrers dos anys, i això fa que es necessiti una xarxa de punts de recàrrega. Els d’accés públic sumen més de 880 a finals de 2021, i durant el 2022 arribarem a l’objectiu marcat per la llei de canvi climàtic, de 1.000 punts de càrrega previst per a 2025. No obstant, no tots els punts han de ser públics, de la xarxa MELIB, dels quals alguns s’han de revisar el seu manteniment per part dels titulars.

Les estacions de servei, el sector turístic, els centres comercials i d’altres espais hauran de fer un canvi de paradigma per incorporar nous punts de càrrega, que en la mesura del possible hauran de ser autoabastits per no incrementar en excés la demanda elèctrica.
Aquestes dades mostren que les Illes Balears van pel bon camí de la transició energètica, però no podem baixar el ritme, tot el contrari, l’hem d’accelerar. No tenim alternativa, tot i que alguns lobbys hagin guanyat la batalla a Brussel·les per definir el gas i la nuclear com a ‘verds’, aquesta batalla teòrica xoca contra la realitat per a fer front al canvi climàtic i també a l’increment del preu de la factura del llum, a més de tenir obligacions legals que ens hem donat amb la llei de canvi climàtic.