Converses des del poder

Sense aquest papa, els bisbes espanyols no s’haurien atrevit a fer les passes que estan donant públicament. Pel clergat hispànic no és fàcil liderar aquest procés de distensió, després de dècades d’implicació de la jerarquia amb el projecte de les polítiques més conservadores a l’Estat espanyol, enfortint la imatge que dreta i religió estan fets del mateix llenyam. Les institucions públiques i els representants religiosos parlen llenguatges diferents i representen realitats distintes, però intervenen i serveixen la mateixa societat. Els europeus (agnòstics, ateus i creients) coincidim en la rellevància del fet religiós en el magma social actual d’Europa, i ens sentim actors d’un temps de dificultat pel que fa a l’entesa interreligiosa i al diàleg intercultural a casa nostra. Del contingut d’aquesta trobada de dilluns, n’ha transcendit ben poca cosa.

Segurament s’ha parlat d’alta política, però també de la qüestió social, on juga un paper rellevant la xarxa cristiana. El resultat final s’ha focalitzat en les immatriculacions. Sabem que ambdues parts estaven d’acord en fer públic el contenciós sobre el registre de les propietats. Han evitat filtrar altres temes espinosos (pederàstia, classes de religió, etc), probablement perquè encara no estan prou madurs ni consensuats. En realitat, de moment, no sabrem el net de molt més. Allò que queda més en evidència és que tal i com està la situació política, els caps visibles de l’Església hispana haurien de manifestar un major interès en allunyar-se dels populismes conservadors i de no legitimar els moviments ultracatòlics, alguns dels quals de matriu hispana. Paradoxalment, els mitjans de comunicació oficiosos de l’Església espanyola no estan a l’alçada del temps actual ni responen als desafiaments del present i afebleixen el paper negociador d’Omella.