En temps passats les germanes dels capellans eren com unes institucions quasi necessàries i normals, de tal manera que, algú es va atrevir a afirmar que era signe de vocació vertadera el que un seminarista pogués comptar amb una germana per acompanyar-lo quan seria capellà. Com han canviat les coses! Ara, és una altra història. La majoria de preveres que actualment serveixen pastoralment, viven en soledad.
El cas meu i el de pocs altres són una excepció. Gràcies a Déu, visc fa 61 anys amb la meva germana Joana Maria que en té 88 i que ha fet de la seva situació una vocació de servei a l’Església, malgrat les limitacions i fatigues actuals. Endemés de les feines de la casa, tant li venia bé fer de catequista com ensenyar a cantar la sibil·la quan una nina tenia dificultat, i també com a donar-me un consell i fins i tot una ma en les obres de les quatre esglésies que vàrem construir a Ponent.
I tot això dins un alegre anonimat sense esperar res més a canvi que tenir el seu germà cuidat i ajudat… Déu Pare li recompensarà per les seves obres i sobre tot pels testimonis i exemples d’una vida de fe que sempre m’ha donat.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
... no intentes excusarte... no podéis dar visibilidad a las mujeres de la iglesia, porque no tienen ninguna... están peor que las mujeres en Arabia Saudí, que ya es decir...para vosotros, son meras esclavas, por mucho que intentes blanquearlo... la iglesia es una empresa ilegal