TW
0

L‘altre dia es va fer públic un estudi científic, elaborat pels investigadors Miquel Agulles i Gabriel Jordà, en el qual plantejaven que dues terceres parts de la superfície de les platges i cales de les Illes Balears desapareixeran en unes dècades per la pujada del nivell de la mar deguda al canvi climàtic. Amb aquestes àrees també s’esvairia la major part del sector que capitalitza l’economia illenca: el monocultiu turístic.

En aquest probable escenari, una governança responsable ha de prioritzar la diversificació econòmica cap als sectors productius, i una gradual reconversió del turisme de sol i platja cap a altres formes per les què la ciutadania de les Illes pugui assegurar-se un futur laboral, amb projectes de vida compatibles amb una gestió sostenible del territori. D’altra forma, el model econòmic balear serà una mena de Titànic marxant a tota màquina cap a l’iceberg, amb tota la societat com a passatgers de tercera.

La dreta d’aquest país és absolutament incapaç de plantejar una alternativa viable dins aquest futur. Com a impulsors i escuders del desenvolupisme salvatge lligat al turisme de baixa qualitat, no creuen en una diversificació econòmica real. Tampoc creuen en una administració pública potent que pugui servir de locomotora de canvi; seria incompatible amb el seu model neoliberal de retallades de serveis públics. Com és tradició local, ells diran i faran el que marquin les patronals hoteleres, passant pel tamís del ‘trumpisme’ ibèric, amb una Margalida Prohens abduïda per Díaz Ayuso. Tanmateix, com a passatgers de primera classe d’aquest Titànic, tenen pagat el bot salvavides.

El Partit Socialista podria tractar de liderar aquest vital procés de transformació, però després de tantes dècades de bipartidisme i d’estretes relacions amb les oligarquies que han fet i desfet el que han volgut en aquest país, de transformadors no els hi queda gaire. En la gènesi de cada iniciativa destinada a canviar el model econòmic tradicional o a ampliar drets socials el Partit Socialista pareix dur per sistema el fre de mà posat.

El lideratge polític d’aquest canvi necessari només vindrà d’una formació que es creu el seu propi discurs, i que el posa en pràctica quan governa. És a dir: vindrà d’Unides Podem. En poc més de dos anys al Govern, ha quedat clara la capacitat de transformació en sectors com l’energia, la indústria, l’agricultura o el comerç. S’ha descarbonitzat Balears en un temps rècord, i som al capdavant de la creació de comunitats d’autoconsum energètic compartit, a la vegada que s’obren camins innovadors com la producció l’hidrògen verd o l’aprofitament industrial de la salmorra de dessaladora. També s’augmentará un mínim del 60 % el finançament europeu per a la pagesia balear a la pròxima PAC, una fita històrica que dóna ales a un sector que estava en vies d’extinció. Tot això és fruit d’una manera de pensar i de fer, de la creença que el canvi és imprescindible per millorar, i que es pot dur endavant amb èxit.
No podem encomanar el futur d’aquesta terra i de les seves gents a qui, a hores d’ara, estaria defensant continuar cremant carbó de Sudàfrica a Es Murterar, mantenint un ‘impost al Sol’ que feia inviable el desenvolupament de la generació fotovoltaica, apuntalant el creixement del turisme de sol i platja o ampliant l’aeroport de Son Sant Joan. Tampoc ens podem encomanar al lideratge de partits que no acaben d’aprofitar les grans oportunitats de diversificar el model econòmic, com ho hauria estat dedicar l’Impost de Turisme Sostenible exclusivament a revertir els efectes negatius del turisme de masses, o que han gestionat l’agricultura i el turisme quatre anys sense modificar un guió escrit el segle passat. Rodejats per una mar Mediterrània que no deixarà de pujar, no ens serviran els negacionistes de l’iceberg, els lobbies de Son Vida, ni qui digui que vol canviar el rumb, però realment no canvia gaire cosa.

Indústries digitals, innovació, biotecnologia, cultura, transformació energètica, turisme cultural, patrimonial i natural de qualitat (que no de luxe), producció local agrícola i alimentària, són molts àmbits amb perspectiva de créixer, per fer-nos menys dependents del monocultiu turístic vinculat amb la costa, la massificació i les gateres. A Unides Podem treballam per evitar la col·lisió, per evolucionar amb perspectiva de sostenibilitat i justícia social, i amb l’objectiu que com a societat puguem afrontar el futur amb un full de ruta realista i ple d’oportunitats. No ens queda altra opció.