TW
0

He posat al Google «¿És correcte que quatre clubs europeus de futbol vagin a l’Aràbia Saudita a jugar una competició?» i l’ordinador, ves a saber des d’on, m’ha contestat un munt d’informacions relacionades amb el futbol i/o aquest país i fins i tot noms de jugadors concrets, però no m’ha resolt la qüestió. Després ho he provat al Wolfram Alpha, que, diuen, maneja especialment la intel·ligència artificial, i m’ha tornat molta més informació, però tampoc cap resposta. (També m’ha suggerit el WA Premium, que et demana pagament si vols continuar la cerca. Potser allí...). Perquè la qüestió no té resposta, o més aviat en té tantes com cervells la remenin. Sort que aquests dies no ha sortit cap cap de fava recordant que no s’ha de mesclar l’esport amb la política, perquè és un fet que hi han anat i és un fet que els que ho han decidit han mesclat l’esport amb la política (concretament amb la política d’un país que en algun informe anual d’Amnistia Internacional ha estat comparat amb l’Alemanya nazi).

La qüestió que ni el Google ni el Wolfram (ni de moment cap cercador) no respon aquesta qüestió. Per tant, que cadascú pensi una resposta. (Jo en tinc la meva, que coincideix força amb la que han divulgat des d’Amnistia, però no crec que per ser meva interessi gaire a ningú). Alguns ho han fet. Per exemple, el cap de la (Reial) Federació estatal de futbol, que naturalment no només hi està d’acord sinó que creu que viatjar a aquell país és una decisió exemplar impecablement democràtica i més que correcta que contribuirà decisivament a la democratització de l’estat saudita.

Molts creuen que això és cinisme nivell insuperable del tot comprensible perquè Luis Rubiales viu, i molt bé, d’aquesta mena de decisions (decisions que d’altra banda són impecablement legals). Si hi afegim que la decisió suposa l’ingrés de 30 milions d’euros any durant una dècada, no cal «afegir» res més. (I això planteja una altra qüestió: ¿hi anirien, sense aquest pagament?). Rubiales, a més, s’ha negat a reunir-se amb la gent d’Amnistia Internacional, cosa que també és comprensible. De fet, tot en aquest afer és perfectament comprensible i perfectament clar. No sé per què ens plantejam aquestes preguntes.