Fons de contingència

Joan F. López CasasnovasPalma12/01/22 3:59

Contingent és allò que pot esser o no esser, esdevenir-se o no. Circumstàncies contingents són les accidentals, eventuals, ocasionals, imprevistes... La borrasca Filomena, un terratrèmol o l’erupció del volcà de La Palma hauran causat problemes greus i despeses no previstes tant a particulars com a l’erari públic. Així també tants accidents i catàstrofes mediambientals (vessaments de petroli, accidents nuclears...), que, previsibles científicament, no eren esperades. Metàfora al·lucinant del nostre temps, la pel·lícula Don’t Look Up (’No miris amunt’), assenyala en clau de comèdia el drama d’una humanitat que no vol veure les conseqüències desoladores del canvi climàtic i que tanca els ulls («no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure») a una realitat alarmant. La ficció cinematogràfica parla d’un cometa que impactarà prest la Terra, però tothom, amb una fe estúpida, vol ignorar-ho i continuar com si res.

Què caldrà fer, idò, perquè la gent aixequi els ulls d’en terra? Tractarem de saber allò que no voldríem creure o continuarem ignorant allò que tothom hauria de saber? Quin dilema!
La realitat dels Pressuposts Generals de l’Estat per a 2022 és que han hagut de carregar amb fortíssimes despeses en armament, adquirit en etapes anterior a l’actual govern i/o compromesos per la pertinença d’Espanya a l’OTAN. Desparescut el Pacte de Varsòvia, qui és ara l’enemic? Sempre caldrà tenir enemics perquè la roda rodi de la indústria bèl·lica. Tot comptat i debatut, no diu res de bo del govern «més progressista (o radical, segons Casado) de la història». Hi ha silenci mediàtic sobre qüestions com aquestes.

Mirem-ne una altra. En els «fons de contingència» d’enguany dels Pressuposts observam 1.908 milions, que se sumen al dèficit del 2021, per mor del cànon hidràulic que va decretar el ministre Soria, aquell del PP que també va castigar amb un impost l’energia solar perquè ningú s’animàs a posar plaques a les teulades. Segons va declarar Soria, el decret serviria per arreglar el dèficit tarifari amb les empreses elèctriques. Quan la sentència del Tribunal Suprem va anul·lar el cànon, es parlava de 500 milions. El mes passat la ministra parlà de 1.500 perquè la sentència es referia al període 2013-2021. Ara s’hi han afegit 400 milions més d’interessos. Iberdrola, Endesa, Acciona són les pobres empreses que cobraran de l’erari públic. Així que ‘contingència’ significa també la part que cadascú de nosaltres ha de pagar a partir de la contribució de tots per algun ‘imprevist’ ocasionat per uns quants caraforrades.