Pla Territorial de Mallorca. Punt i seguit

Amb els ‘Salva’: sa Dragonera, es Trenc, Mondragó, etc, es preservaren els espais emblemàtics de l’Illa. En temps de Francesc Quetglas es continuà la tasca i d’una manera més acurada es començaren a desactivar molts àmbits urbanitzables que havien quedat obsolets. Aquesta feina la completà el Pla Territorial de Mallorca, tot i que aquest desvirtuà les àrees de reconversió territorial com a nous creixements especulatius. Gràcies a les modificacions efectuades en el Pla en temps de Maria Lluïsa Dubon, amb les modificacions del pla es protegí es Guix, en ple cor de la Serra de Tramuntana, i s’eliminaren totes les Àrees de Reconversió especulatives.

Ja més recentment a través de la Llei 4/2008, la Llei d’urbanisme de les Illes Balears o el Decret Llei 9/2020, s’han anat depurant tots aquells urbanitzables que han esdevingut innecessaris. Tot i això, el que l’òrgan legislatiu ha determinat han estat un seguit de criteris per poder considerar que un sector urbanitzable perd tal condició. Aquí és on entra en joc aquesta tercera modificació del pla, que posa de manifest aquest canvi de situació a sòl rústic.

Per acabar de tancar el cercle, a partir dels preceptes del Decret Llei 9/2020 també s’entra a dins el que es considerà com a sòl urbà, analitzant àrees més petites, incloses dins unitats d’execució sense desenvolupar, que encobrien terrenys que estaven en la totalitat o en part en estat rural. Aquí la feina també ha estat intensa, destriant, aquelles actuacions que eren necessàries d’aquelles que eren purament creixement urbà especulatiu encobert.
Gràcies a aquesta modificació del Pla, podem dir a títol d’exemples que hem preservat un grapat de marjades de la muntanyeta de Deià, un olivar a l’entrada del port de Sóller, tota una corona de finques d’ametlers al voltant de Campos i Llucmajor i fins i tot una interessant garriga de marina a l’entrada de sa Ràpita, just a tocar del parc natural d’Es Trenc.
Seguint el fil de la Balanguera, aquesta modificació, «de la nova primavera sap on s’amaga la llavor». Així el Pla aposta decididament per una contenció del creixement urbanístic que tenien assignats els municipis. Al mateix temps s’amplien els criteris per ubicar i dissenyar els futurs nous desenvolupaments des d’un vessant de màxim respecte pel paisatge i de mitigació i adaptació al canvi climàtic. En referència al primer s’introdueix, ara de manera normativitzada, conceptes com els catàlegs i directrius de paisatge, normes d’actuació en terrenys amb forts pendents, etc. En referència al canvi global s’apunta cap a les energies renovables, la permeabilitat del sòl, la revegetació i la lluita contra la contaminació lumínica, etc.
En definitiva, en aquesta modificació del Pla, es dona una passa endavant que tanca un cicle urbanitzador depredador del territori i n’obre un de nou més respectuós i sostenible. Un punt i seguit que cal continuar.