De les converses amb amigues trec molts aprenentatges. Fa poc tenia una xerradeta amb una col·lega on comentàvem com a les dones ens inculquen de petites que no som el subjecte actiu a l’hora de relacionar-mos amb homes: som per agradar i no perquè ens agradin.
No sabeu la quantitat d’amigues que han estat amb vertaders imbècils perquè a vegades les tractaven mínimament bé, quan aquesta mai hauria de ser la barra de mesura. Been there, done that, que diuen. El més complicat de tot això és desaprendre que l’aprovació masculina i desig són coses completament diferents i com saber-les diferenciar. Tant de bo algú ens ho hagués explicat anys enrere.
Tot i el nus a l’estómac quan ens adonem de quin tipus d’experiències hem viscut al llarg dels anys, les converses amb amigues sempre seran la salvació.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Els homes també intentam agradar a les domes.No hi veig cap diferència, ens miram la roba, ens perfumem etc.. l'única diferenci ès el maquillatge, però ens arreglem la barba cualcuns es depilen..les dones també son exigentsi no entrarem a temes econòmics
Muy bien Nuria, esa reflexión es de primera, pero yo esperaba algo más del artículo y seguro que tu eres capaz de profundizar más. De todas formas y desde mi modesto punto de vista,no creo que a las mujeres se les inculque que tienen que gustar a los hombres,creo más bien que la naturaleza humana es así y así nos comportamos desde tiempos inmemoriables, con puntos a favor y en contra para las mujeres y para los hombres. Si alguien quiere cambiar eso, tal vez se enfrente a un cambio en el comportamiento ancestral humano,con todo lo que conlleva. No soy un experto,pero tu artículo me genera esta reflexión.