Malgrat que ho he expressat sovint de viva veu, no sé si mai ho he posat per escrit, això d’agrair als possibles lectors la lectura dels meus textos. Amb les restes de l’esperit nadalenc i imbuït pels bons desitjos cap a l’any nou, se m’ha acudit fer-ho ara. I, de cop, m’ha vingut a la memòria el vers d’un molt famós poema d’Antonio Machado que diu: «I, al final, res us dec; em deveu el que he escrit».
No és el lloc ni el moment de fer l’anàlisi d’aquest vers ni del conjunt del poema, tampoc de separar les veus dels ecos, però, als meus hipotètics lectors mai no els diria una cosa semblant. Som jo qui té un gran deute amb ells; un deute per haver esmerçat part del seu valuós temps –ni que sigui puntual o breu– a llegir aquest escriptor, un de tants.
Jo també «menyspreo les romances dels cantants sense fons», però ni per pensament demanaria comptes als lectors, ni faria el més mínim retret a qui no m’hagi llegit mai. I, en arribar el moment de plegar, també «em trobareu a bord amb equipatge lleu»; i serà lleu perquè, com a escriptor –un de tants–, ho hauré donat tot a canvi de molt poc, o res, i això que mai no diria de mi que «soc, en el bon sentit de la paraula, bo».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.