Diumenge passat, Xile esdevenia mirall i oracle d’un futur amenaçador. L’estat de coses en aquell país il·lustra els perills que assetgen la democràcia, però també l’habitabilitat de la nostra civilització. D’una banda, José Antonio Kast, un líder neo+neo-liberal i amb reminiscències pinochetistes, que rebia el suport de la dreta més intimidatòria (de Bolsonaro a Viktor Orbán passant per Vargas Llosa, tres exemples suficientment explícits); i Gabriel Boric, representant d’una nova esquerra d’al·luvió, que recorda vagament l’invent de Podemos i que no es dedicaria a assassinar els seus adversaris.
No són només dues persones, són dues formes de fer política, economia, cultura o randeta a què hem arribat des què les administracions soviètiques liquidaren existències i tancaren el portal a la mala. Des què el comunisme oficial, encarnat en una sèrie de facinerosos de puny alçat, amb el nom de Marx a la boca i el de Stalin al cor, es va barrejar amb tota casta de màfies, les classes treballadores del dit món lliure perderen la protecció de què gaudien: és més que sabut que només els obrers del món capitalista es varen beneficiar de la promesa del paradís dels treballadors. Els poders econòmics del primer món havien de vigilar que els treballadors lliures no es deixassin embadalir pels cants de sirena de més enllà del teló d’acer –són formes de dir. A aquest objectiu destinaren grans campanyes propagandístiques, bastiren les fakes més tenebroses de la Història: es tractava de destruir la consciència de classe del proletariat occidental i d’infectar-lo dels temors més cruels i estrambòtics.
Des del crack comunista, el capitalisme ha pretès atenuar la pròpia, vergonyant ferocitat rebatejant-se com a neo-liberalisme, i amb aquesta etiqueta va voler disfressar les seves pràctiques més reaccionàries, en nom d’una llibertat tanmateix derruïda per la inseguretat inoculada al cor de les classes mitjanes –als països que en tenien– i la invalidació del proletariat.
Gabriel Boric guanyà les eleccions. Per què tanta gent es pregunta quin futur se li pot augurar, en un país on la doctrina Pinochet és la d’unes oligarquies que tant es poden servir de Pinochet com de qualsevol altre? Sempre trobaran algú en percebre qualsevol situació de dificultat.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Pues sí, Boric ha ganado netamente las elecciones presidenciales, lo reconocieron de inmediato sus adversarios. Pobres chilenos, con Allende asistieron una tragedia, eran muy malos tiempos, con Boric, en una época menos dramática y épica, experimentarán las melonadas de un sujeto que ya ha comenzado con sus trinos. Ahí sí va a resultar profético el poeta Marx, a la tragedia sucede la farsa.
La consciència de classe ens fa perillosos als burgesos i aristocratics. Com més ignorant sigui el poble, més rics són els rics i menys problemes tenen per asfixiar-nos. S'ha d'aprendre de la història i poc a poc fer una societat més justa. Hem de deixar de presentar les possibilitats com una dualitat, hi ha més que el plantejament de na Tatcher i en Lenin, hem de madurar conjuntament i deixar els infantilismes facilons
Comunismo o libertad
Nova Esquerra? Hablamos en 24 meses