Contemplació i acció

Ho tenien ben clar aquells monjos antics: «Ora et labora». L’Església, que és mare i mestra, pels seus sacerdots recomana, insistent, aquesta doble vertent de la vida: contemplació i acció. Per a favorir la contemplació als hi ofereix el ‘breviari’ que és un arsenal de doctrina i pregària a través dels salms que sant Agustí no dubta en declarar que són l’essència dolça de la Sagrada Escriptura, tant és així que a vegades li feien plorar de consol i alegría. També per a un prevere, en el frenesí dels treballs quotidians és un consol trobar un refugi en el breviari sobre tot en el matí i en el capvespre: «proclama l’alba alegrement els raigs de sol, i de color vesteix el día i fa que el món comenci a resplendir… Déu meu, Déu meu, de bon matí jo vos cerc»… I a migdia la llum amb la lectura sagrada: «L’home recull allò que ha sembrat. Si sembre interessos terrenals, recull coses mortals. Si sembra en el camp de l’Esperit, recull vida eterna». I quan arriba la fi de la jornada hi ha l’anhel de la pregària reposada: «En fer-se fosc vos suplicam, oh Creador de l’univers, que per la vostra gran bondat ens preserveu de tot perill».