Rosa PlanasPalma12/12/21 4:00
TW
2

El període de confinament ha estat productiu per als exercicis de memòria, sobretot si fan referència al període obscur del creixement dels totalitarismes a l’Europa d’entreguerres. Els mites, les llegendes, els obscurantismes amb què s’han envoltat alguns dels estats protagonistes fan que recuperar la memòria sigui una empresa molt difícil. És el cas de Romania, la nació creada a partir d’unes decisions polítiques que concentraren pobles dispersos en un sol projecte nacional. Romania creix després de la Primera Guerra Mundial gràcies al Tractat de Trianon (1920), que li concedeix els territoris que s’arrabassen d’altres estats i que consagren el mite de la Gran Romania. Aquesta situació que perviu durant els anys abans de la Segona Guerra, permet que un feixisme de caire místic i d’alenada mil·lenarista, brolli de la terra romana, encimant-se com a l’única opció que permetrà consolidar la just acabada de guanyar autonomia política. Romania havia estat una cruïlla de pobles d’ençà de la seva integració en el gran Imperi Romà i aconsegueix una singular presència europea en el segle XIX amb un esplendor econòmic i cultural que se submergí en lluites fratricides entre els seus pobles i ètnies. El seu camí imparable vers l’abisme de l’antisemitisme i la intolerància estava traçat.

El llibre de Tomàs Abraham (La matanza negada, Buenos Aires, 2021) ha tingut una acollida freda per part dels implicats. L’autor, un filòsof argentí descendent de romanesos, agita els records amb l’ànim d’un polemista i amb l’exigència d’un damnificat. Els jueus que fugiren de la matança no poden oblidar les circumstàncies terribles que visqueren en el lloc més acollidor i cosmopolita d’Europa fins que es mesclaren les idees il·luminades amb les vísceres. La carnisseria romanesa és de les més inesperades i cruentes. Jueus assassinats i caçats sense cap motiu ni cap mínim ordenament legal feren que, fins i tot els nazis, haguessin de posar ‘ordre’ en una situació descontrolada i d’acarnissament infernal. Això i molt més conta Abraham, i intenta descriure el paper en els esdeveniments d’alguns dels intel·lectuals més importants de Romania: Emil Cioran, Mircea Eliade, Nae Ionescu, Mihail Sebastian, Benjamin Fondane. Abraham no calla res del que vol dir. Resulta implacable en la crítica ferotge que dedica a Cioran, un exromanès que adoptà la nacionalitat francesa, i que fou aclamat com a nihilista irredempt pel progressisme d’esquerres de la Transició espanyola, que li concedí un lloc de privilegi entre els autors recomanats. Abraham despulla els mites situant-los en el seu context existencial, i acaba revelant els rostres embalsamats dels prejudicis en una Europa que encara necessita recuperar la memòria del passat.