Pere SampolPalma08/12/21 3:59
TW
4

La derogació d’algunes disposicions de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘ley Mordaza’, aprovada l’any 2015 amb els únics vots del PP, ha generat l’oposició frontal de les «tres dretes» i d’una part del col·lectiu de forces policials. Tots plegats, PP, Vox, Ciudadanos, a més de policies i de guàrdies civils, entre un bon nombre de franquistes que han exhibit simbologia feixista en diverses manifestacions, clamen pel manteniment de la polèmica llei i reclamen, entre altres qüestions, que no es puguin gravar imatges dels policies mentre actuen; que la paraula d’un policia prevalgui contra la d’un detingut, encara que no existeixi cap altre prova que l’incrimini; que la policia pugui seguir utilitzant pilotes de goma per reprimir manifestacions... Argumenten que la reforma de la llei els deixarà «indefensos davant els delinqüents».

A favor de la derogació de la llei, a més dels partits progressistes i sobiranistes que formen l’actual majoria parlamentària (que havien promès la seva derogació) també hi ha organitzacions que lluiten pels drets humans com Amnistia Internacional.

Al meu entendre, els problemes amb la llei encara vigent no s’han produït, precisament, en l’actuació policial perseguint delinqüents sinó a l’hora de reprimir manifestacions de caràcter polític. I, en aquest sentit, no ajuda gens als distints cossos policials que alguns dels seus portaveus s’identifiquin amb opcions polítiques d’extrema dreta, ni que alguns dels seus membres assisteixin a actes polítics, ni que emprin les xarxes per prendre partit per opcions extremistes.

Tampoc no ajuda a difondre la imatge d’imparcialitat que s’ha d’exigir a tots els funcionaris públics que un grup de policies es gravessin dins un autobús cantant A por ellos quan es dirigien a Catalunya per impedir la celebració del referèndum. En aquest cas, com en tants d’altres, els «ellos» no eren delinqüents sinó un poble pacífic que volia votar. I els lesionats per bales de goma (alguns fins i tot han perdut un ull) tampoc no eren delinqüents, sinó ciutadans que exercien el seu dret de manifestació política.

Igualment, no ha ajudat gens a la bona imatge dels cossos policials la divulgació de vídeos en els quals es veu algun policia acarnissant-se a cops de porra contra un manifestant amb les mans enlaire.

M’hauran de perdonar, per tant, que no confiï cegament en aquestes persones fins al punt que el seu simple testimoni faculti un jutge a condemnar-nos a anys de presó. Molt més quan s’han exculpat alguns imputats quan s’ha demostrat que el denunciant hauria pogut cometre fals testimoni. En aquests cassos, els mateixos cossos policials haurien d’exigir responsabilitats i castigar aquells que posen per davant la seva ideologia a la seva professionalitat.

I, sincerament, trop que hi ha massa corporativisme en els cossos policials que toleren i emparen actuacions irregulars d’alguns dels seus membres. I no es just que una minoria contamini el prestigi de tot el col·lectiu de professionals de l’ordre públic.
En definitiva, crec que la ciutadania vol una policia democràtica que no toleri que els seus membres facin exhibicions de simpatia amb el franquisme, que defensi els ciutadans i també els seus drets individuals i col·lectius. I per això, cal que es deroguin totes les normes que permeten actuacions arbitràries i condemnes desproporcionades.