Antoni AlordaPalma30/11/21 3:59
TW
0

L’Agència Europea del Medi Ambient i l’OCDE entenen per fiscalitat verda aquella que es proposa incorporar els costos i perjudicis ambientals en el preu dels serveis. «Qui contamina, paga». L’objectiu no és recaptar. Ni la destinació dels ingressos. Un impost sobre estades turístiques és un impost ambiental. Naturalment, si els ingressos són per al medi ambient, en treu doble profit, i, de retruc, augmenta l’acceptació social i la del contribuent. L’Impost de Tursime Sostenible (ITS) ha rebut dures crítiques perquè mai, mai, s’ha destinat íntegrament a polítiques ambientals, tan freturades de recursos. Com ho estan l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials... I la COVID. Una situació que pot justificar una fiscalitat ambiental no finalista, com a mínim mentre el gruix dels ingressos que genera el país no quedin aquí.

Això no obstant, i és un parer estrictament personal, grinyola que el disseny finalista de l’ITS (i en això no és nou) serveixi per dotar un fons que barreja objectius tan diversos que n’afecten el sentit, i el bon nom. És natural que aportar centenars de milers d’euros públics a una gala susciti polèmica. Però quan aquesta despesa s’imputa a un tribut ambiental, la crítica assoleix una altra dimensió política. Pot parèixer que totes les parets interiors són per tancar espais, però no, n’hi ha de mestres, que aguanten l’edifici; no distingir-les pot comportar un disgust. Les fites polítiques, i l’ITS ho és, s’han de protegir. Sobretot per part dels actors que les consideren part del seu bagatge, del seu valor afegit.

Cal avançar en fiscalitat verda, gravar més les emissions, les afeccions al paisatge i els usos no agraris en sòl rústic. Mentre Espanya sobre-grava el treball i la dreta promou suprimir l’impost sobre l’herència (perpetuar i acréixer la desigualtat)... i l’ITS. Les victòries ecologistes, i l’ITS ho és, ni són fàcils, ni tenen el futur assegurat. Per prestigiar la tributació verda és recomanable que se destini al medi ambient, però si no ens ho podem permetre, s’han d’evitar els renous. Memento: Les il·lusions perdudes (deixant a banda la repressió) és la principal munició dels conservadors contra les polítiques transformadores.