L’oli en el país de la colza

A més, la situació general de la salut a casa nostra i als nostres entorns convida a ser curosament responsables en tota pràctica duta a terme en aquest camp. La circumstància és massa greu com perquè tres ciutadans es dediquin a alterar la composició d’un oli que venen, sense ser-ho, com a verge extra. No vol dir que donem per suposat que aquest líquid sigui nociu per a la salut, però la voluntat d’estafar-nos ja és ben palesa a la maniobra.

L’estrany és que el ciutadà mig no sàpiga, a hores d’ara, quins són els presumptes estafadors, més enllà que un d’ells respon a les inicials P. G. Quant al producte, se’ns ha dit que hi ha pel mig d’aquesta maniobra el nom de Oro Oleum. Joan Mayol, cappare de la denominació d’origen Oli de Mallorca, ha elogiat la tasca del Seprona, un gest que convida tothom a repetir-lo. No ens agrada viure sabent que hi ha un fantasma –si ni ha un, és que n’hi ha molts més– que fa voltes per cuines, botigues i supermercats, que potser ens el toparem de cara i no sabrem identificar-lo. Tampoc fa cap gràcia no sapiguem amb quins conciutadans podem parlar confiadament i quins han volgut –fins a un punt, ho han aconseguit– abusar de la bona gent. Hi ha persones que no haurien d’estar mesclades amb la gent que vol viure en pau, de manera neta, sense que res l’obligui a cultivar la suspicàcia com a element necessari de relació amb els seus.

Però tanmateix sabem que vivim i viurem en una selva on aquesta confiança en el present i en el demà no té cap base real. I és que ens ha contaminat profundament la sensació que la corrupció de rics en general va molt més enllà de la resposta de la Justícia.