El bosc del Canòdrom, una història interminable

L’anomenat ‘bosc urbà del Canòdrom’ va ser un projecte estrella anunciat a ‘bombo i platerets’ l’any 2015, un projecte estrella que s’ha estrellat una vegada i un altre amb problemàtiques que no estaven al projecte i l’actual absurda burocràcia municipal. Inoperància, ineficàcia o mala sort?
Se li va batiar amb el nom de ‘bosc urbà’, per donar més importància al jardí, de bosc no té res, en tot cas un jardí normal o un molt mini bosquet.
El retard en acabar el jardí, podria estar relacionat en el fet que varen escollir el pressupost més barat, no varen tenir en compte la dita ‘tot lo barat surt car’ i així els ha anat.

És realment sorprenent que amb tots els avanços i maquinària moderna que disposen actualment les obres, en tres anys i tres mesos no s’hagi pogut acabar, quan per fer el canòdrom l’any 1932, fa vuitanta-nou anys, sense els medis actuals i havent de preparar el terreny, fer les rampes i escales d’entrada, edifici, etc. només varen estar dos mesos, si ho heu llegit bé ‘dos mesos’. L’abril de 1932 començaren les obres i dos mesos després, el dilluns 13 de juny, a les cinc de la tarda s’inaugurava el canòdrom.
Recentment s’ha editat un llibre titulat El Canòdrom Balear, una història del llebrer a Palma de l’historiador Manuel García Gargallo, on podem conèixer les vicissituds i l’entrellat d’aquesta interminable història amb tota casta de detalls.