Guillem FronteraPalma15/11/21 3:59
TW
5

El trànsit de la responsabilitat social a la personal és un tema tractat per filòsofs de tota casta i condició. És un dels nombrosos temes que, en sorgir en el teu dia a dia a dia, en lectures, converses o embadocaments, et fan lamentar no haver fet l’imprescindible per tenir uns coneixements decorosos de filosofia. Ignor si saber-ne més atenuaria el malestar que, en tant que ciutadans que col·laboram a mantenir un estat, ens envaeix davant moltes situacions que defineixen la nostra societat com un conjunt de persones que, alhora que fa tantes coses admirables, afavoreix també el creixement de la maldat. Val a dir que aquestes situacions no són escasses ni fàcilment eludibles. Si ens indueixen a preguntar-nos quina part ens en correspon a cadascun de nosaltres, ja és tota una altra cosa: la coartada de l’estat com a entitat superior i totalment responsable ajuda a rentar-se les mans.

Així i tot, el gest que Ponç Pilat va immortalitzar al Nou Testament no asserena sempre les consciències. Ho saben bé tantes i tantes persones que dediquen temps i forces a atenuar el dolor dels nostres congèneres castigats per la Història, la Naturalesa, per la vida en general –la fam, les malalties, el furt d’expectatives, el sofriment inguarible de cos i d’ànima... Les persones que s’han decidit a traginar una part de les responsabilitats de la seva societat –o de la Humanitat en el seu conjunt– són, sens dubte, la sal de la Terra. Salven vides a la mar contra els estats, s’arrisquen a l’enfrontament amb senyors de la guerra per mirar de dur llavors de blat i d’esperança als pobles més depauperats, ensenyen als que no saben –totes les obres de misericòrdia que llimen les arestes de la injustícia: és a dir, la solidaritat, que no necessita arguments religiosos per mantenir-se en primera línia de la humanització de les societats.

Ells han entès que transferir als estats les responsabilitats col·lectives no és suficient per nodrir la pau de cadascú. Saben que el seu esforç hauria d’adreçar-se a millorar aquelles situacions ja prèviament resoltes per les administracions públiques. Del seu esforç n’hauria de resultar un plus destinat a millorar les vies de cap al progrés. Però aquest escenari no s’albira encara. I tardarà ferm.